tuba.jpg

NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1: Maria Puertas, la noia Tuba.

Francesc Buxeda entrevista a Maria Puertas a RAC1.

Dissabte 17, a les 12h, entrevistaré Maria Puertas Malagarriga, potser l’única noia que toca la Tuba al carrer a Catalunya, a la secció ‪Música De Fons‬ al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó. 
Vindrà acompanyada dels dos músics russos Mikha Violin, veu i banjo, i Artem Zhuliev, saxo, amb qui formen el grup de jazz antic i dixie “Casi el mejor trio de tu vida”. 
Impressionant història d’una catalana que amb només sis anys és va encaparrar a tocar la Tuba i que ha fet el seu somni realitat. 
En la imatge la veieu carregar un instrument que pesa 10kg! Una història per no badar boca!

NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1: Marcelo Ponce, músic i productor musical.

Marcelo Ponce a RAC1

Dissabte 3, a les 12h, entrevistaré Marcelo Ponce, productor de músics de carrer i fundador de l’Associació Cultural Machuqa, a la secció ‪Música De Fons‬ al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó. 
Vindrà acompanyat i cantarà en directe amb Daniel Lança! Impressionant història de qui ha produit i ajudat a millorar les condicions de vida dels músics de carrer, que té un canal de ràdio i tv online, ha estat el fundador dels grans MADE IN BARCELONA o treballa pel projecte Playing For Change 
Una història per no badar boca!

JORGE TYLKI, L’ESTRELLA ANÒNIMA. RAC 1 Música de Fons, per Francesc Buxeda.

ESCOLTA EL PODCAST ÍNTEGRE DE L’ENTREVISTA I ACTUACIONS.

Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.

Jorge Tylki neix el 1979 a Veneçuela, Caracas, en una família on l’únic contacte amb la música li ve per part materna, la seva àvia, que té 98 anys, canta òpera i és poeta; una tia pianista; i la seva mare toca la guitarra, imitant al corrent de les noies universitàries, tipus Mercedes Sousa.

Francesc Buxeda amb Jorge Tylki i en Xavi Bundó – Rac1

L’oïda musical li ve d’aquesta part… Però ben petit en Jorge descobreix la seva gran passió que és escriure i es dedicava a regalar escrit als seus pares. Estudia un any d’enginyeria, un any d’administració d’empreses, i es treu el títol de publicitari.

La mort del seu pare el 2001, d’origen polonès, el marca d’una manera definitiva: un home molt correcte, amb molts valors, que per fer sempre el que toca, acaba per tenir un infart.

Aquest mateix any a Caracas comença a treballar de promotor en un restaurant on toca un grup instrumental, violinista i guitarra… I en Jorge els proposa cantar en el grup fent versions de Sílvio Rodríguez, Fito Paez i boleros.

Com que veu que això li agrada, parla amb el seu professor de guitarra, Roberto Girón, instrument que va començar a estudiar a nivell bàsic als 17 anys, i aquest li presenta uns quants músics, entre ells Nene Quintero, una institució de la percussió, i comença a cantar els seus temes.

https://www.youtube.com/watch?v=uBzjO0EpIoE&list=PL9A681FB990198F65

Aquest és en Jorge amb els músics Andrés Briceño, Roberto Girón –professor de guitarra- y Álex Rodríguez, en una presentació en un bar de Caracas. Això és l’any 2004

En Jorge vol canviar de vida, però és un noi tímid, li costa això dels escenaris, i es troba amb un altre problema: l’entorn impedeix la voluntat de canvi!

POLÒNIA ENTRA A LA COMUNITAT EUROPEA

El 2003 és un any molt important per en Jorge. Polònia entra a la comunitat europea. Com que el seu pare era polonès, es nacionalitzen polonesos, i el 2005 marxen de Caracas com a veneçolans i aterren a Barcelona com a polonesos!!!

Per en Jorge Barcelona és l’oportunitat de començar de zero, deixar enrere la seva professió de publicista (entre altres coses perquè no troba feina) i es posa a vendre assegurances dos mesos per 600€.

I com a músic se’n adona que necessita construir la seva història, viure experiència, passar-ho malament i guanyar calés… Se n’informa al Convent de Sant Agustí de com pot tocar al metro i fa les primeres audicions, que supera tranquil•lament.

Al metro coneix l’Orlando, a qui anomena en la cançó que ens ha tocat en directe…

https://www.youtube.com/watch?v=COfAW5Pi14U

L’Orlando l’aconsella que deixi el metro i es passi al carrer, que es guanyarà millor la vida. El carrer li permet pagar el lloguer i les factures… I també compondre “Estrellas del anonimato”. Per cert, el títol no és d’en Jorge, surgeix del comentari d’un vianant que es para a escoltar-lo.

EL TOBOGAN DEL CARRER

Anècdotes: el pare que li diu a la seva filla que amb els cèntims que recullen poden viure. O el senyor que li compra un CD per regalar-lo a la seva dona, i la dona li fa el mateix regal al seu marit.

Però tocar al carrer és dur, el sol, el fred… I la guàrdia urbana que requisa instruments, o els amplificadors…

COMBINAR CARRER AMB BARS I LOCALS

Toca al carrer entre setmana i ho comença a combinar tocant en un restaurant, El Setial, el cap de setmana… I a partir d’aquest moment començarà a tocar també en locals com el Pipiolo, Fizz, o el Mediterrani. Al Mediterrani coneix en Joan Tena que l’ajuda a gravar una maqueta amb temes propis, i el 30 de març de 2012 fa el seu primer concert, amb en Joan Tena com a guitarrista, un saxo i piano.

En aquesta fase també coneix a la Berta Alegre, que li fa de mànager, i que l’anima i l’ajuda a tirar endavant la seva carrera.

EL SALT A MADRID

Amb Barcelona mig conquistada també vol fer el salt a Madrid, bressol de cantautors que ell admira com Ismael Serrano, Pedro Guerra, Rosana, Jorge Drexel… L’objectiu és la sala Libertad 8 El febrer del 2013 se’n van cap a Madrid, ell, la Berta i sis amigues més, li porten la maqueta al responsable de Libertad 8, i se l’escolten.. I en surten amb data de concert el maig de 2013. El concert funciona de conya, i n’hi surt un altre a la sala Buho Real. Aquí contacta amb els productors argentins David Roma i Matias Sorokin (germà d’en Cotí), i arriben a l’acord d’enregistrar un EP a l’octubre que es dirà “Estrellas del anonimato”.

CONSOLIDACIÓ: TOCAR SOL

El febrer del 2014 torna a fer un segon concert a Libertad 8, i coneix en Dani Flaco, que l’aconsella tocar ell sol amb la guitarra (dóna més llibertat). I ara està experimentant aquesta nova fase, que té molta responsabilitat: aquí el públic paga per veure’l!!

DISCOGRAFIA: EP:

Estrellas del anonimato

 CONCERTS

 Participarà en la pròxima edició del Barnasants, el 28 de març de 2015. Mentrestant el podem trobar al barri Gòtic, al carrer del Bisbe, i a la plaça Sant IU.

NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1: Jorge Tylki, músic i estrella anònima.

Dissabte 6, a les 12:30h, entrevistaré Jorge Tylki, músic i estrella anònima, a la secció ‪Música De Fons‬ al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó.

En Jorge, publicista veneçolà aterrat a Barcelona el 2005, decideix trencar amb el passat laboral i afrontar la seva vocació fent carrera com a músic al carrer. L’experiència acumulada li ha valgut per compondre una magnífica cançó que parla dels artistes que es guanyen la vida al carrer “Estrellas del anonimato”.

I de mica en mica, gràcies a amics com la Berta o en Joan Tena, gent que ha conegut tocant a places o bars, s’ha deixat endur per les seves lletres musicades, i comença a ser un conegut artista anònim.

Si voleu conèixer tota la seva història, no us perdeu la secció d’aquest dissabte!

Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.

YERKO FUENZALIDA LORCA, EL MÚSIC INTUÏTIU

VÍDEO DEL PROGRAMA

Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.

PODCAST DEL PROGRAMA

Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.

BIOGRAFIA YERKO

Neix el 1983 a Xile, Coquimbo. Ve amb 5 anys a Terrassa, amb els seus pares i tres germans. Ara són 4 perquè acaba de néixer el més petit. El seu pare treballava a les mines d’or de Los Andes com a “Ingeniero en previsión de riesgo y mediombiente”.

Els seus pares també són músics, aficionats, d’estil folklòric, i feien concerts amateurs.

https://www.youtube.com/watch?v=BpFhNZt8Jhk

En Yerko acompanya al seu pare Efraín Fuenzalida interpretant “Canción con todos” en un concert solidari pels damnificats del terratrèmol de Xile del 2.010. Van morir més de 500 persones.

El sEu primer contacte amb la música és amb els seus pares, en dues fases: ensenyen a cantar als seus fills, a acompanyar-los. I la mare els ensenya a tocar la guitarra. No hi ha solfeig, tot és tradició folklòrica.

En l’actualitat tots els músics clàssics flipen amb en Yerko perquè compon els seus temes de memòria. Amb 10 anys en Yerko es decanta per la percussió i comença a estudiar-la. Però passen els anys i té molt clar que no ha trobat el seu instrument.

DESCOBRIMENT DE LA KORA

El 2008 un amic percussionista li passa un CD on hi ha una Kora, on els intèrprets són TOUMANI DIABATÉ i BALLAKE SISSOKO. I escolta per primer cop la cançó “Jarabi”.

https://www.youtube.com/watch?v=H30CmBizvXg

Quan escolta aquesta música sap que la Kora és l’instrument de la seva vida… Perquè és un instrument complet: dóna rítmica i harmonia.

Busca informació i professors de Kora i no troba res… I decideix viatjar a Malí a buscar en TOUMANI DIABATÉ, que no sap si és viu o mort.

ABANS I DESPRÉS

Agafa els trastos, un llibre per aprendre francés, es gasta els estalvis i se’n va cap a Bamako… Aterra i li diu al taxista, estic buscant en DIABATÉ.

Troben l’escola del mestre de Kora, el rep un noi i li diu vinc a aprendre a tocar la Kora i necessito un lloc on menjar i dormir. I allà veu la seva primera Kora de veritat, acabada de fer que s’està assecant al sol

Li diuen que s’esperi que en DIABATÉ el vol conèixer a la nit perquè el mestre descansa de dia. Finalment coneix el mestre, li explica que ve de Catalunya, connecten de seguida i DIABATÉ li proposa iniciar-se amb la Kora a través d’un RITUAL, aquell mateix dia! (oferir uns fruits blancs i vermells i diners).

En el mateix moment coneix en DJELIBA BABA, que és un afroamericà que viu a Califòrnia, un estudiós de la Kora. L’home s’emociona amb la història d’en Yerko perquè no es pot creure que hagi vingut des de Catalunya a aprendre un instrument que desconeix completament.

DJELIBA BABA li explica que és l’instrument escull a la persona. I a través d’aquest personatge en Yerko comença a entendre que la Kora no és instrument musical, sinó un instrument per explicar històries, per transmetre la cultura mandinga.

En la cultura mandinga hi ha diferents funcions, i els DJELI són els guardians de la història, els que expliquen contes i narren poemes… Són els mestres de la paraula. En Yerko comença a entendre l’abast real de la Kora.

Comença a aprendre a tocar la Kora, primer escoltant i després repetint. Li posen un alumne que l’ensenyi una hora al dia. De seguida se n’adonen que apren molt ràpid i li posen tres classes al dia: matí, migdia i nit.

EL BLANC QUE APRÈN MÉS RÀPID QUE ELS NEGRES

En DJELIBA BABA se l’endú a un altre mestre perquè li ensenyi Kora original, cançons tradicionals: MAMADÚ KOUYATÉ, músic de l’orquestra nacional de Mali. El fa tocar hores i hores.

A la casa de KOUYATÉ s’acosten tot ple de curiosos per veure tocar a un blanc la Kora… Fins que un dia un alumne del mestre li pregunta com és possible que un blanc aprengui a tocar més ràpid que els negres… KOUYATÉ respon que LES PERSONES DE COR NET NO TENEN DIFICULTATS D’APRENDRE LA KORA.

https://www.youtube.com/watch?v=TKbCGRxXK6w

VIATGE A CALIFÒRNIA Amb tot plegat passa un mes a Malí i després se’n va a California a casa d’en DJELIBA BABA i s’hi està un mes més. A canvi de fer classes ell l’hi fa d’assistents als concerts ajudant-lo a traslladar instruments, canviar cordes, afinar…

Amb tot plegat ja té la base per poder aprendre sol la Kora. Torna a Catalunya, i s’ha gastat tots els estalvis.

Coneix en SAM SUSO, músic de Kora, amb qui toca al per primer cop al carrer… I viu d’això i dels concerts que li proposen a l’estranger.

DISCOGRAFIA:

Actualment es guanya la vida tocant al carrer i té 2 CD propis “21 cuerdas” i “Sankofa”; aquest nadal sortirà el tercer “Siembra”, concert per escoltar en família; i està enregistrant un nou CD que sortirà l’abril del 2015, que es diu “Arcaron”, que serà una trilogia que explica una història ambientada en un món medieval i fantàstic.

NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1: Yerko Fuenzalida Lorca

Dissabte 22, a les 12:30h, entrevistaré Yerko Fuenzalida Lorca music mestre de Kora, el músic intuïtiu, a la secció Música De Fons al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó. 
En Yerko és un europeu que toca un instrument africà, o un blanc amb ànima de negre, amb una història maravellosa, gairebé màgica, que ho deixa tot per anar-se’n a Mali a buscar un mestre, que no sap si existeix, per aprendre Kora. En aquesta aventura viurà el ritual d’iniciació i es convertirà en un alumne més dels grans TUMANI DIABATÉ, Djeliba Baba the Storyteller i MAMADÚ KUYATÉ.
Actualment es guanya la vida tocant al carrer i té 2 CD propis “21 cuerdas” i “Sankofa”; aquest nadal sortirà el tercer “Siembra”, concert per escoltar en família; i està enregistrant un nou CD que sortirà l’abril del 2015, que es diu “Arcaron”, que serà una trilogia que explica una història ambientada en un món medieval i fantàstic. 
Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.

TROFFA HAMRA, LA VEU TERAPÈUTICA

Escolta l’entrevista i l’actuació musical en directe:

Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.
BIOGRAFIA RUTH ABELA

Neix a Zabbar, a l’est de Malta, el gener del 80. Té una família dedicada a la música: pare bateria, avi saxo i clarinet, germà músic i la seva mare, que no es músic, canta tot el dia.

Ella per no ser menys, també comença amb la música a 5 anys amb la guitarra clàssica. Toca també el piano, el clarinet i el saxo.

Però viure de la música és molt complicat. Ella a Malta fa de fisioterapeuta i en el seu temps lliure tocaba el saxo amb diferents grups: bodes, col•laboracions, també en un grup de jazz funk…

https://soundcloud.com/ruth-abela/do-re-mi-funk

És una funcionària del ram de la sanitat que també es dedica a la música.

MALTA ES FA PETITA

El juny de 2010, Malta se li fa petita. Tothom es coneix. Tots els músics es coneixen. Arribats a un punt ja no es pot evolucionar.

Busca una raó per venir. A Malta demana una beca Leonardo Davinci i va trobar una plaça per fer pràctiques a l’Institut Guttmann a Badalona. Finalment un frau a Malta fa que no li concedeixin la beca i va venir amb els seus diners.

UNA FUNCIONARIA D’EXCEDÈNCIA A BARCELONA

Demana 6 mesos d’excedència i se’n ve a fer dos mesos de pràctiques a la Guttmann. I la resta per viatjar.

A BCN se sent molt acollida, de seguida fa amics, coneix músics i comença a tocar el saxo en un grup…

Al cap de tres mesos ja sap que no vol tornar a Malta. El seu pare li diu si s’ha tornat boja, que com pensa deixar la feina fixa que tenia a l’Hospital General de Malta.

Mentre espera que li convalidin el títol de fisioterapeuta, a la Guttmann li diuen que pot fer un màster de musicoteràpia. Decideix que si, el paga i es poleix tots els estalvis.

SUPERVIVÈNCIA = tocar al carrer

No pot treballar de físio perquè encara no té convalidat el títol. Altres feines és impossible perquè estem en plena crisi. I decideix fer una cosa que pensava que no hauria de fer mai: tocar al carrer. Per primer cop, decideix començar a utilitzar la música per viure.

TRANSFORMACIÓ / DESCOBRIMENT: Deixa el saxo, agafa la guitarra i es posa a cantar!!!!

Es posa en contacte amb l’Amuc BCN, Associació de Músics de carrer, fa una audició i l’accepten. És a dir, canta a partir de tocar al metro!

Descobreix que li agrada tocar més al carrer que als escenaris. Canta les lletres que ella escrivia a Malta i que mai havia musicat. I a la gent li agrada!!!

Decideix formar el grup Troffa Hamra y los Mechones.

http://youtu.be/WlaZHWpRgbY

MUSICOTERÀPIA

Del 2011 al 2013 va fent el màster de musicoteràpia i toca al carrer, en bars…

Un cop acaba el màster i ja té el títol de fisioterapeuta homologat, s’especialitza amb musicoteràpia neurològica. De fet, combina 7/8 pacients amb amb tocar al carrer.

D’aquesta barreja tan maca de música i teràpia, en surt una història preciosa…

https://www.youtube.com/watch?v=u_5osdxJiYw

Una amiga del màster va fer una pràctica amb nens que consistia a fer una cançó amb un element comú en què tots hi estiguessin d’acord: els macarrons. La Ruth la va convertir en cançó, la primera que canta en català.

DISCOGRAFIA: 2013
– I hate you for that (amb cançons escrites a Malta) 2014
– Todo es más bonito (cançons escrites a Barcelona) 2014
– Tuba Hamra, versions de swing.

NOVA COL.LABORACIÓ AL VIA LLIURE de RAC1 amb TROFFA HAMRA

Francesc Buxeda Aliu – Música de Fons – Rac1

Dissabte 8, a les 12:30h, entrevistaré ‪Ruth Abela‬, ànima de Troffa Hamra y los Mechones, la Veu Terapèutica, a la secció ‪Música De Fons‬ al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó. 

La Ruth és de Malta, i va deixar una vida de còmode funcionariat, per venir a Barcelona. Músic de naixement i terapeuta de professió, a casa nostra utilitza per primer cop la seva intel·ligència musical per sobreviure cantant al carrer, tot i que ella era saxofonista…

Per si fos poc, el més emocionant és quan combina música i teràpia. Si voleu saber com s’acaba aquesta història tan especial, escolteu la secció!!
Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.
hugoendirecteRAC1.jpg

HUGO SOARES, LA VEU DOLÇA

L’entrevista a Clarence Bekker a Rac1 em va dur a descobrir Hugo Soares. En el concert solidari del Playing For Change Day de Barcelona, fa tres setmanes, va pujar a l’escenari la calidesa personificada i sudamericana barrejada amb la potència de qui se sap arreladament africà.
Vaig descobrir Hugo Soares, amb una vida tan impressionant, sense la qual, no es pot entendre la seva música nòmada, d’arreu, però tan propera.
Futbolista de professió, 11 anys de professional, i posteriorment, el 2007, músic autodidacte, capaç de mantenir converses en sis idiomes: català, castellà, portuguès, anglès, italià, grec i guaraní, la llengua pròpia del Paraguai.
Avui ha estat impressionant poder escoltar-lo en directe i explicar amb ell la seva història.

BIOGRAFIA HUGO SOARES
És molt important la biografia nòmada d’Hugo Soares per entendre les múltiples influències de la seva música. El més al·lucinant és que fins el 2007 no deixa de considera-se futbolista per passar a definir-se com a músic.
Hugo Soares neix a la capital de Luanda el 1974. La Colònia portuguesa que anomenen Angola. Amb un any d’edat, la seva família i ell marxen de la guerra i, via Portugal, emigren a Sud-amèrica. Van a Paraguai i s’estableixen 5 anys al Brasil.
Al cap d’aquest temps tornen a Luanda, que està en plena guerra d’emancipació de Portugal, perquè el seu pare volia que visquessin aquesta experiència.
En poc temps tornen a marxar. Tornen a Paraguay, passen per Brasil i s’estaran 12 anys a Argentina. En tot aquest temps, la família creix, i l’Hugo és 7è de 16 germans: 1 negre, 10 mulats i 5 blancs.
L’única referència que té l’Hugo en relació a la música és el comentari que fa als seus pares una senyora de Xile que els diu que el nen té dots musicals.
HUGO SOARES: FUTBOLISTA PROFESSIONAL
L’Hugo Soares comença la seva carrera com a futbolista professional als 19 anys al San José de Oruro a Bolívia (1a divisió, davanter centre).
Fins als 19 anys es va estar entrenant d’amagat dels seus pares. Recorda els entrenaments i les proves que feien als joves com una cosa meravellosa. A Bolívia li van fer fer una prova com a professional a 3.800 metres d’altitud. Treia sang pel nas!
A partir d’aquí comença una carrera d’11 anys com a futolista professional. Va passar per: Argentina, Veneçuela, Perú, Argentina… I salta a Europa on va fer una pretemporada a Bèlgica on coneix a Zifo… Després va a Grecia, Portugal… I salta al Sabadell.
Ens anem acostant a Barcelona… Del Sabadell passa a Jaén. I el 2003 arriba a Barcelona, on juga al Sants, Florida, Atlanta, Mont Blanc, Torredembarra i al Sant Llorenç Penedès.
Durant tots aquests viatges, la guitarra és el seu hooby.
HUGO SOARES: MÚSIC
El 2007, l’Hugo deixa el futbol, i es comença a dedicar seriosament a la música. A Barcelona coneix molts músics, entre ells en Clarence Bekker, que es converteix en el seu mestre. Comencen a tocar plegats, fins que un dia en Clarence, que no tenia ganes de fer un concert, li diu que hi vagi ell sol.
Entra a formar part del projecte PLAYING FOR CHANGE. I enregistren, juntament amb en Clarence, la cançó PEMBA LAKA.
Amb tota l’experiència acumulada i tots els ímputs que ha rebut en la seva vida que l’acaben animant a fer-se músic, compon una de les seves 40 cançons: DICEN
HUGO SOARES: EL MÚSIC DELS 5 PERSONATGES
Amb tota aquesta experiència vital acumulada, l’Hugo té quatre personatges musicals molt definits i tots autodidactes: director de Gospel: a Sta. Mitjancera i Sant Isidor; toca Zambo, música de ball, cançó cubana; toca a Bodes, repertori en funció del país d’origen dels convidats; Hugo Soares, 40 cançons pròpies; i el músic de carrer.
HUGO SOARES: MÚSIC DE CARRER
És impressionant veure’l improvisar una cançó com en Wicked Game amb un músic africà com Ely Niang…

Continuarem donant-vos notícies de l’Hugo.


Imatges de l’Hugo Soares i de la seva actuació a RAC1:
 

Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.

NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1

Dissabte 10, a les 13:30h, entrevistaré Hugo Soares, la Veu Dolça, a la secció Música de Fons al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó. 
Una vida impressionant: nascut a Angola, criat a Sud-amèrica, 16 germans, futbolista professional i el 2007, canvi radical, músic de carrer, de bodes, professor de Gospel… i sense cap formació! Ànima lliure i amb un do per la música.
Si el voleu escoltar, divendres 10, a les 21:30h, actua a la sala BARTS Club de Barcelona.