Entrades

EN PLENA CAMPANYA LITERÀRIA DE NADAL PROMOCIONANT LES NOVETATS D’EN RAÜL ROMEVA, LA PILARÍN BAYÉS I L’EUDALD CARBONELL, I LA JOANA SANTAMANS…

L’editorial Galera, del Grup Enciclopèdia Catalana, inicia fort la seva campanya de Nadal amb un munt d’interessantíssimes novetats, entre les quals destaquen les quatre que m’han confiat per a la seva promoció.

Em fa especial il·lusió treballar per primer cop amb Raül Romeva, conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, i autor del llibre infantil “Les aventures d’en NAO, el nen llenguado”, amb il·lustracions d’Albert Asensio. Una aventura molt ben escrita que agradarà tant a nens i nenes a partir de 10 anys com als adults que la vulguin compartir amb ells.


També tinc l’immens plaer de tornar a treballar en la promoció d’un nou llibre que il·lustra la gran Pilarín Bayés i text del reconegut paleontòleg Eudald Carbonell. “L’aventura de la vida” és una curiosa combinació de talent per explicar-nos, de manera clara i apassionant, l’evolució humana.

Un gran repte comunicatiu és el que es planteja amb “Vida”, un bestiari il·lustrat per Joana Santamans, amb textos poètics del seu pare. Un projecte que homenatja la vida mitjançant el més preciós catàleg de vida que es pugui imaginar –ocells, papallones, altres insectes i peixos-.

I finalment, en temporada nadalenca, no podia faltar un clàssic, “Els pastorets”, de Josep M. Folch i Torres, en edició de luxe. Es publica la versió revisada pel seu fill, Ramon Folch i Camarasa, que inclou escenes fins fa poc desconegudes.

PROMOCIÓ DE LA NOVEL·LA “MALPARITS!” DE GENÍS SINCA PEL SANT JORDI 2016

Molt content, un any més, de treballar amb l’escriptor Genís Sinca i l’editorial Columna, del grup Planeta, en les tasques de difusió de “Malparits!” la segona novel·la de l’autor que es presenta per aquesta campanya de Sant Jordi 2016, després de l’experiència exitosa d’“Una família exemplar”, premi Josep Pla 2013.

En aquest cas m’han demanat que elabori l’estratègia de comunicació, assessorament i contacte amb els mitjans diana per a difondre un text literari excel·lent, que tracta un tema de fons molt delicat.

Tot un repte que encaro amb il·lusió i responsabilitat!

MALPARITS! el nou llibre de GENÍS SINCA, SANT JORDI 2016

CONTENT DE PROMOCIONAR TRES “BOMBES” LITERÀRIES PEL SANT JORDI 2016

L’editorial Bridge, del grup Enciclopèdia Catalana, m’ha confiat la promoció de tres de les seves apostes literàries per aquest Sant Jordi 2016.

Són “Siri, cómeme los huevos” d’Enzo Vizcaino, Haciendo La Mierda, Los Martínez, Tomás Fuentes, i pròleg de Leulogio; “La puta conquesta de Catalunya de la iaia” de Jofre Martell i l’il·lustrador Pere Mejan; i “Manual prohibit de l’imitador” d’Oriol Cruz, amb la col·laboració de Toni Mata I pròleg de Toni Clapés.

Us podeu imaginar que amb aquesta colla d’autors i temàtiques tan eclèctiques estic encantat i ben distret. A més, són gent amb una capacitat creativa fora de mides, cosa que m’encanta i motiva… I si no, ja ho anireu veient!

“Siri, cómeme los huevos” d’Enzo Vizcaino, Haciendo La Mierda, Los Martínez, Tomás Fuentes, i pròleg de Leulogio; “La puta conquesta de Catalunya de la iaia” de Jofre Martell i l’il·lustrador Pere Mejan; i “Manual prohibit de l’imitador” d’Oriol Cruz, amb la col·laboració de Toni Mata I pròleg de Toni Clapés.

Entrevista a JUAN BALAGUER, per FRANCESC BUXEDA I ALIU

Juan Balaguer: “La base de tot és saber comunicar”

Aquest perruquer de Llucena del Cid, a Castelló, va arribar a Barcelona als 14 anys. Amb una habilitat innata a les mans, de tarannà extravertit i excellent comunicador, l’oportunitat de treballar de perruquer el va anar seduint de mica en mica. El seu afany de millorar, conèixer i viatjar per saber què fa la competència l’ha convertit en un dels referents d’aquest sector malgrat la crisi. Gestiona tres perruqueries a Barcelona amb un equip d’una vintena de professionals. 
Quan et converteixes en perruquer? 
Quan vaig començar pensava que la perruqueria era una cosa de gent gran o de gent que pensava diferent que jo. Al primer saló que vaig treballar hi vaig trobar gent jove, amb molta alegria, que s’ho passaven molt bé. Els estranys eren una minoria i passaven desapercebuts. Allà veien les clientes com un global, la seva línia, sortien guapes. Hi vaig posar passió que és el que em faltava. Vaig pujar com l’escuma. 
Vas veure la perruqueria com un fet global… 
Vaig veure que podia ser el meu ofici, que m’agradava. Jo tinc facilitat amb les mans, arreglo tot el que cau en les mans i sobretot pentinats de tècnica. A base de repetir s’aprèn molt. 
Eres molt jove i vas anar a la mili. Quan tornes què passa? 
Vaig arribar a ser gerent de l’empresa del meu cosí, però la mili ho va estroncar tot. Quan vaig tornar tothom m’havia passat al davant. Me’n vaig anar a París tres mesos mendicant en totes les perruqueries a veure on en deixaven mirar, tocar, treballar, vaig tenir una part de sort… Després vaig anar a Itàlia on hi havia un dels meus referents, l’Aldo Coppola, i allà si que hi vaig entrar de ple. I quan vaig tornar em menjava el món. 
I què hi vas veure a fora, a l’estranger? 
Doncs que no ho feien tan diferent, el que passa és que s’havia de comunicar. I jo no comunicava només pentinava. Quan comunicava era per explicar acudits o coses intranscendents, no comunicava el que jo feia. 
Comunicar?  
Quan tu tens una clienta no pots fer-li el que vols, primer li has d’explicar… Els vint minuts que està amb tu si ets mut no te’ls aguantarà. Com a mínim li has de donar informació del que li estàs fent, del que vols fer, del que t’agradaria fer o del que et deixa fer. Quan es comunica els clients no són difícils. Quan no ho fas es poden donar casos com el de la persona se’n va plorant perquè no és el que volia. 
En quin grau es modelable la voluntat del client en relació a la intenció del perruquer? 
De client no n’hi ha cap que es resisteixi quan tu li dius que el deixaràs més guapo. El problema …. Segueix Llegint

Valoració molt positiva del Tour de Música en Viu

L’Ajuntament de Llançà valora molt positivament l’edició d’enguany del Tour de Música en Viu.
Segons publica el setmanari Hora Nova, << la segona edició del Tour ha atret molta més gent que la primera gràcies a la gran difusió que n’han fet els mitjans de comunicació, donant suport en tot moment a l’esdeveniment. Un èxit que també han destacat els propietaris dels 13 locals que han vist com el festival ha estat un incentiu de cara al públic; també per els grups que han pogut presentar en viu les seves creacions i per el públic que ha participat d’una manera entusiasta en tots els concerts que s’han fet tant a port com a la vila. Es per aquest motiu que des de l’organització ja s’ha posat fil a l’agulla per preparar una tercera edició del Tour amb l’objectiu de trobar patrocinadors per contribuir a millorar encara més aquests resultats. >>
Soroll de Fons ha treballat en la difusió del Tour de Música en Viu en estreta i positiva col·laboració amb l’Ajuntament de Llançà. Ens hem fet càrrec de la comunicació 2.0 del festival a través de les Xarxes Socials amb la creació d’una pàgina específica al Facebook. Una iniciativa que ha permès obrir un nou canal d’interacció tant amb els locals, com amb els grups i el públic assistent. A més, també hem col·laborat en la gestió de les relacions amb els mitjans de comunicació, fet que ha generat que TV3, per exemple, emetés un reportatge del festival en el TN Comarques.
És per aquest motiu que ens sentim molt satisfets d’haver tingut l’oportunitat de contribuir en l’èxit de públic i de difusió d’un festival, el Tour de Música en Viu de Llançà, que té molt futur.

Soroll de Fons inaugura la web de somos.som de Julia Otero

Després de dos mesos de feina intensa, Soroll de fons, comunicació social media, ha inaugurat el web www.somossom.com/ de la productora audiovisual dirigida per la periodista Julia Otero. El web ha estat pensat, estructurat i dissenyat per a satisfer les necessitats específiques del client: donar ressò al seu producte, oferir els seus serveis i ser un canal de comunicació amb els professionals del sector i el públic en general.

El web és una eina interactiva que es complementa amb les plataformes socials (Facebook, Twitter i Youtube) que hem creat, que gestionem i dinamitzem. Una plataforma global que ens permet interactuar directament amb els usuaris coneixent de primera ma les seves impressions respecte dels productes audiovisuals i llançar campanyes per a promocionar-los.

Francesc Buxeda entrevistat a Catalunya Ràdio. Escolta l’entrevista

Fa pocs minuts que Francesc Buxeda, que dirigeix Soroll de fons, ha parlat de la promoció 2.0 del llibre Pare Manel en directe a l’estudi que té Catalunya Ràdio en aquest dia de Sant Jordi. 
Pots escoltar l’entrevista clicant el “play”:

L’AUTOR DE “PARE MANEL” EXPLICA LA PROMOCIÓ 2.0 DEL LLIBRE

Francesc Buxeda i Aliu, autor de “Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel” i que dirigeix Soroll de fons, comunicació social media, parla de la importància que han tingut les xarxes socials en la promoció del llibre com a aglutinadores del malestar que ha generat entre els ciutadans el procés administratiu d’excomunicació del Pare Manel.
Buxeda, expert en comunicació 2.0, dirigeix l’assessoria en comunicació integral sorolldefons.com des d’on s’ha marcat l’estratègia de promoció del llibre que ha consistit en la creació de plataformes com ara el bloc http://www.llibreparemanel.info/, el Facebook “Més a prop de la terra que del cel”, el Twitter i el canal Youtube “Llibreparemanel” que han rebut milers de visites i de comentaris de suport. A més, també s’han fomentat campanyes espontànies a la xarxa com la signatura d’una carta de suport al Pare Manel que en només 15 dies va multiplicar per 10 els adherits superant les 2.200 signatures. 

SOROLLDEFONS retransmet pel Facebook la presentació del llibre..

Soroll de fons, comunicació social media, a l’igual que va fer en la presentació del llibre Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel,  del passat 11 de març a Barcelona, farà la retransmissió de la presentació que es farà dissabte, 9 d’abril a les 12h pel Facebook: Més a prop de la terra que del cel.
Soroll de fons, és una assessoria en comunicació especialitzada amb gestió de contingut social media i màrqueting 2.0, i ha impulsat la campanya de promoció del llibre del Pare Manel, i per això ha creat el bloc: http://www.llibreparemanel.info/, un facebook: Més a prop de la terra que del cel i també un twitter, llibreparemanel.
En aquesta ocasió, la retransmissió de l’esdeveniment es podrà seguir simultàniament tant pel Facebook com pel twitter.

El pájaro ¿es pino?

Article publicat el  02/03/2011-LA VANGUARDIA –

Quim Monzó.


Me impresionó el padre Manel, una de las personas más noblemente humildes que he conocido.



Estos días, en algunos diarios digitales hay anuncios del libro Pare Manel: més a prop de la terra que del cel, que, si no ha llegado ya a las librerías, está a punto de hacerlo. El autor es el periodista Francesc Buxeda y lo publica Angle Editorial. Se trata de la visión que el padre Manel tiene del mundo, de la vida, del amor, de la miseria y de la Iglesia católica, que es la suya. Sacerdote desde 1975, el padre Manel ha llevado una vida dedicada por entero a bregar por los marginados: en el Verdum, en Roquetes, en la Trinitat… Sólo he hablado una vez con él pero me impresionó estar frente a una las personas más noblemente humildes que he conocido. En los anuncios del libro se ve el alzacuello de un traje clergyman. En letras blancas sobre fondo negro se lee: “¿La Iglesia debería ser más democrática?”. Bajo esa pregunta, dos casillas de respuesta –una para el sí y otra para el no– y la frase “La realidad no es en blanco o negro”. Hay otra versión del anuncio, con el mismo alzacuello y el mismo fondo negro, pero esta vez con la pregunta: “¿Tiene derecho un cura a tener pareja?”. Debajo, las dos casillas y la frase antes referida: “La realidad no es en blanco o negro”.

Y ahí he pensado que el anuncio chirría. ¿Cómo se les ocurre preguntar si los curas tienen derecho a tener pareja si ya hay algunos que la tienen? Sin ir más lejos, la semana pasada Reuters distribuyó la noticia de que un sacerdote católico alemán vive con su señora esposa y es padre de dos niños. Y sin ningún problema, porque el mismísimo Benedicto XVI lo ha eximido del celibato. El sacerdote se llama Harm Klüting y puede continuar acostándose con su señora y a la vez ser cura. ¿Cómo es eso posible? Pues porque hay una norma poco conocida que permite que los curas puedan seguir casados si vienen de otra confesión, una de esas que sí permiten que sus sacerdotes se casen. Según el portavoz de la diócesis de Colonia –a la que pertenece el padre Klüting– no es un hecho muy habitual en la Europa central o del sur, pero sí en la escandinava. Aun así, el año pasado –también en Alemania– la Iglesia católica ordenó sacerdote a otro hombre casado; este, con cuatro hijos. Como se ve, en contra de la creencia generalizada, la Iglesia católica sí permite que haya curas con vínculo matrimonial. El truco consistiría en hacerse primero anglicano o protestante, por ejemplo. Entonces se casa uno, se hace sacerdote, tiene hijos (o no), y a continuación se pasa a la Iglesia católica. Con esa estratagema se puede ser cura sin tener que apechugar con el celibato. La pregunta es: ¿no sería más fácil que los que quisieran serlo y a la vez tener esposa no tuviesen que dar todo ese rodeo? Y ¿por qué los que vienen de otras confesiones tienen ese privilegio y no lo tienen los que son católicos ya de entrada? No me contesten ahora. Contéstenme después de comprar y leer el libro del padre Manel.