Tag Archive for: Xavi Bundó

tuba.jpg

NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1: Maria Puertas, la noia Tuba.

Francesc Buxeda entrevista a Maria Puertas a RAC1.

Dissabte 17, a les 12h, entrevistaré Maria Puertas Malagarriga, potser l’única noia que toca la Tuba al carrer a Catalunya, a la secció ‪Música De Fons‬ al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó. 
Vindrà acompanyada dels dos músics russos Mikha Violin, veu i banjo, i Artem Zhuliev, saxo, amb qui formen el grup de jazz antic i dixie “Casi el mejor trio de tu vida”. 
Impressionant història d’una catalana que amb només sis anys és va encaparrar a tocar la Tuba i que ha fet el seu somni realitat. 
En la imatge la veieu carregar un instrument que pesa 10kg! Una història per no badar boca!

JORGE TYLKI, L’ESTRELLA ANÒNIMA. RAC 1 Música de Fons, per Francesc Buxeda.

ESCOLTA EL PODCAST ÍNTEGRE DE L’ENTREVISTA I ACTUACIONS.

Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.

Jorge Tylki neix el 1979 a Veneçuela, Caracas, en una família on l’únic contacte amb la música li ve per part materna, la seva àvia, que té 98 anys, canta òpera i és poeta; una tia pianista; i la seva mare toca la guitarra, imitant al corrent de les noies universitàries, tipus Mercedes Sousa.

Francesc Buxeda amb Jorge Tylki i en Xavi Bundó – Rac1

L’oïda musical li ve d’aquesta part… Però ben petit en Jorge descobreix la seva gran passió que és escriure i es dedicava a regalar escrit als seus pares. Estudia un any d’enginyeria, un any d’administració d’empreses, i es treu el títol de publicitari.

La mort del seu pare el 2001, d’origen polonès, el marca d’una manera definitiva: un home molt correcte, amb molts valors, que per fer sempre el que toca, acaba per tenir un infart.

Aquest mateix any a Caracas comença a treballar de promotor en un restaurant on toca un grup instrumental, violinista i guitarra… I en Jorge els proposa cantar en el grup fent versions de Sílvio Rodríguez, Fito Paez i boleros.

Com que veu que això li agrada, parla amb el seu professor de guitarra, Roberto Girón, instrument que va començar a estudiar a nivell bàsic als 17 anys, i aquest li presenta uns quants músics, entre ells Nene Quintero, una institució de la percussió, i comença a cantar els seus temes.

https://www.youtube.com/watch?v=uBzjO0EpIoE&list=PL9A681FB990198F65

Aquest és en Jorge amb els músics Andrés Briceño, Roberto Girón –professor de guitarra- y Álex Rodríguez, en una presentació en un bar de Caracas. Això és l’any 2004

En Jorge vol canviar de vida, però és un noi tímid, li costa això dels escenaris, i es troba amb un altre problema: l’entorn impedeix la voluntat de canvi!

POLÒNIA ENTRA A LA COMUNITAT EUROPEA

El 2003 és un any molt important per en Jorge. Polònia entra a la comunitat europea. Com que el seu pare era polonès, es nacionalitzen polonesos, i el 2005 marxen de Caracas com a veneçolans i aterren a Barcelona com a polonesos!!!

Per en Jorge Barcelona és l’oportunitat de començar de zero, deixar enrere la seva professió de publicista (entre altres coses perquè no troba feina) i es posa a vendre assegurances dos mesos per 600€.

I com a músic se’n adona que necessita construir la seva història, viure experiència, passar-ho malament i guanyar calés… Se n’informa al Convent de Sant Agustí de com pot tocar al metro i fa les primeres audicions, que supera tranquil•lament.

Al metro coneix l’Orlando, a qui anomena en la cançó que ens ha tocat en directe…

https://www.youtube.com/watch?v=COfAW5Pi14U

L’Orlando l’aconsella que deixi el metro i es passi al carrer, que es guanyarà millor la vida. El carrer li permet pagar el lloguer i les factures… I també compondre “Estrellas del anonimato”. Per cert, el títol no és d’en Jorge, surgeix del comentari d’un vianant que es para a escoltar-lo.

EL TOBOGAN DEL CARRER

Anècdotes: el pare que li diu a la seva filla que amb els cèntims que recullen poden viure. O el senyor que li compra un CD per regalar-lo a la seva dona, i la dona li fa el mateix regal al seu marit.

Però tocar al carrer és dur, el sol, el fred… I la guàrdia urbana que requisa instruments, o els amplificadors…

COMBINAR CARRER AMB BARS I LOCALS

Toca al carrer entre setmana i ho comença a combinar tocant en un restaurant, El Setial, el cap de setmana… I a partir d’aquest moment començarà a tocar també en locals com el Pipiolo, Fizz, o el Mediterrani. Al Mediterrani coneix en Joan Tena que l’ajuda a gravar una maqueta amb temes propis, i el 30 de març de 2012 fa el seu primer concert, amb en Joan Tena com a guitarrista, un saxo i piano.

En aquesta fase també coneix a la Berta Alegre, que li fa de mànager, i que l’anima i l’ajuda a tirar endavant la seva carrera.

EL SALT A MADRID

Amb Barcelona mig conquistada també vol fer el salt a Madrid, bressol de cantautors que ell admira com Ismael Serrano, Pedro Guerra, Rosana, Jorge Drexel… L’objectiu és la sala Libertad 8 El febrer del 2013 se’n van cap a Madrid, ell, la Berta i sis amigues més, li porten la maqueta al responsable de Libertad 8, i se l’escolten.. I en surten amb data de concert el maig de 2013. El concert funciona de conya, i n’hi surt un altre a la sala Buho Real. Aquí contacta amb els productors argentins David Roma i Matias Sorokin (germà d’en Cotí), i arriben a l’acord d’enregistrar un EP a l’octubre que es dirà “Estrellas del anonimato”.

CONSOLIDACIÓ: TOCAR SOL

El febrer del 2014 torna a fer un segon concert a Libertad 8, i coneix en Dani Flaco, que l’aconsella tocar ell sol amb la guitarra (dóna més llibertat). I ara està experimentant aquesta nova fase, que té molta responsabilitat: aquí el públic paga per veure’l!!

DISCOGRAFIA: EP:

Estrellas del anonimato

 CONCERTS

 Participarà en la pròxima edició del Barnasants, el 28 de març de 2015. Mentrestant el podem trobar al barri Gòtic, al carrer del Bisbe, i a la plaça Sant IU.

NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1: Jorge Tylki, músic i estrella anònima.

Dissabte 6, a les 12:30h, entrevistaré Jorge Tylki, músic i estrella anònima, a la secció ‪Música De Fons‬ al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó.

En Jorge, publicista veneçolà aterrat a Barcelona el 2005, decideix trencar amb el passat laboral i afrontar la seva vocació fent carrera com a músic al carrer. L’experiència acumulada li ha valgut per compondre una magnífica cançó que parla dels artistes que es guanyen la vida al carrer “Estrellas del anonimato”.

I de mica en mica, gràcies a amics com la Berta o en Joan Tena, gent que ha conegut tocant a places o bars, s’ha deixat endur per les seves lletres musicades, i comença a ser un conegut artista anònim.

Si voleu conèixer tota la seva història, no us perdeu la secció d’aquest dissabte!

Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.