ARTICLE: Dels Altres Catalans als Altres Candels
Article de Francesc Buxeda, periodista i assessor en comunicació, publicat originalment el 27/09/2014 a la revista Tornaveu.
A principis de setembre, la Setmana del Llibre en Català va acollir una taula rodona titulada Els altres Candels, on es van escoltar les veus d’alguns dels autors que han escrit sobre la vida i l’obra de Paco Candel. L’acte es va convertir en un sentit homenatge literari a través de la constatació que l’obra candeliana ha creat escola i s’ha fet digne d’estudi.
Enguany, en plena commemoració del 50è aniversari de la publicació d’Els altres catalans, també farà set anys que Candel ens va deixar, a finals de novembre. De ben segur que no s’hauria imaginat mai el reconeixement i repercussió institucional i social de la seva persona i obra, i molt menys l’existència de mitja dotzena de publicacions biogràfiques, acadèmiques i literàries de diferents autors, dins i fora del nostre país.
L’acte de La Setmana del Llibre en Català va servir per fer un repàs d’aquestes obres, com per exemple, la reeditada Els altres catalans en versió no censurada, que inclou alguns dels informes dels censors. Publicada per Edicions 62, la seva editora, Pilar Bertran, va llegir-ne alguns passatges on es conclou, sorprenentment, que l’obra magna de Candel publicada el 64, no representava un perill pel règim franquista.
Un fet que no va sorprendre el biògraf de Candel. L’autor de La providència es diu Paco (Editorial La Magrana), Genís Sinca, va explicar convençut que l’escriptor burlava la censura gràcies al seu estil literari, retratant la vida dels seus veïns sense que les autoritats percebessin que donava veu als sense veu. Els qui coneixien Candel, alguns d’ells presents a l’acte, com el Pare Manel, Julio Baños, Ferran Soriano o Ginés Olmos, van fer un gest en senyal d’aprovació.
L’empremta d’un literat
Manuel Veiga, actor i director de teatre, va reivindicar la figura del Candel literat per sobre de la figura social. Veiga, que no va conèixer personalment l’escriptor, va recórrer a la lectura de la pràctica totalitat de l’obra candeliana -prop d’una seixantena de títols- per escriure Els altres Candels, publicada per Pagès Editors, amb l’objectiu de ser teatralitzada. Veiga en va llegir un fragment.
Però no tot s’acaba aquí, Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, va acabar de repassar el llistat dels títols que parlen de l’escriptor. Per exemple, el d’Esther Pardo, Els carrers de Paco Candel (Rúbrica Editorial), una perspectiva del temps d’allà on Barcelona canviava el seu nom, escrit per una autora del barri de la Marina molt vinculada a la família Candel.
Un barri que, recorregut per l’escriptor homenatjat, ha donat peu a la publicació de Candel i Barcelona. La ciutat dels altres catalans 1985-1964, un recull de reportatges publicats durant el procés de gestació d’Els altres catalans. Editat pel consistori barceloní, va comptar amb la coordinació editorial del periodista Eugeni Madueño i la feina de selecció i edició de Néstor Bogajo.
I, per últim, Baltà va constatar la internacionalització de l’obra de Candel, amb les obres de dos estudiosos francesos. D’una banda, Michael Landron, professor de la Université d’Angers, autor de la tesi doctoral Mémoire individuelle et mémoire collective de la transition démocratique à travers de l’oeuvre de Francisco Candel (Université de Nantes, 2010). I, Bernard Vauleón, lingüista i escriptor, autor de la tesi doctoral Recherche linguistique et création romanesque chez Francisco Candel (Université d’Haute-Bretagne, 1978).
Font: http://www.fundaciocandel.org/html/ct/activ_03_noticia.asp?id=159
