GÈNESI: CAMPANYA DE PROMOCIÓ 2.0 DEL LLIBRE DEL PARE MANEL

Aquest febrer, durant dues setmanes, moltes persones han rebut uns mails amb un contingut estrany que incloïa una papereta negre de referèndum, amb diferents preguntes en blanc relacionades amb l’Església, el lema “La realitat no és en blanc o negre” i el logotip d’un capellà amb un cleargyman. No es tractava de cap virus destructiu, ni del missatge d’una secta o d’una casualitat. Ha estat la campanya de promoció ideada per Soroll de fons, comunicació social media, per a preparar l’aparició del llibre “Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel”.
Com es va gestar la campanya de promoció?.
El contingut del llibre “El Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel” de Francesc Buxeda, qüestiona el paper que té l’Església actual a l’hora de donar respostes reals als problemes reals dels ciutadans i ens ofereix una particular idea no excloent d’entendre la religió, amb obertura de mires i allunyada de dogmatismes.
Aquesta ha estat la base argumental sobre la qual s’ha sustentat una campanya de promoció amb un doble objectiu: generar debat sobre qüestions que tenen resposta acreditada en la lectura del llibre i la creació de marca.
Un doble objectiu que vàrem combinar sumant els conceptes “papereta de referèndum”, “lema” i “logo”, i utilitzant una combinació cromàtica simple però impactant, blanc sobre negre. Vam buscar tres preguntes contundents: “L’Església hauria de ser més democràtica?”, “Un capellà té dret a tenir parella?” i “L’Esglesia hauria d’acceptar la llei de l’avortament?”; hi vam afegir les opcions de Si o No, simbolitzant la rigidesa dogmàtica de l’estament eclesiàstic, i a sota el lema “La realitat no és en blanc o negre” com a declaració de principis; finalment, el logo a traç de llapis d’un capellà amb cleargyman, una típica vestimenta blanca i negra dels capellans, per evidenciar l’immobilisme arrelat en els símbols d’aquesta institució. Tot plegat per generar una marca fàcilment identificable.
Facebook, bloc i faixa.
La difusió de la campanya es va preveure inicialment per mailing, el que es coneix com a màrqueting viral, a través de l’encapçalament “Més a prop de la terra que del cel. Passa-ho!”. A l’hora aquest mail es va vincular a la creació d’una pàgina al Facebook amb el mateix nom on els usuaris podrien accedir per dir-hi la seva i consultar informacions relacionades amb el tema de debat que es proposava. Aquesta plana s’ha convertit en la del llibre.
També s’ha estrenat el bloc http://www.llibreparemanel.info/ on es dóna tot tipus d’informació sobre el llibre: biografia del Pare Manel i de l’autor, agenda d’actes, informacions de premsa, vídeos o crítica literària. El bloc és una plataforma que convida a tothom a aportar les seves impressions al respecte del llibre i dels debats que s’hi generen.
Finalment, el disseny de la faixa que acompanya físicament el llibre té el format de la papereta que s’ha enviat per mail amb la pregunta “Un capellà té dret a tenir parella?”. D’aquesta manera és vincula directament la campanya amb el producte exposat a les llibreries i és fa fàcilment identificable.

PAPITU: “EN MONEGAL ÉS UNA AU NOCTURNA, UN MUSSOL”

El canari flauta Papitu ha estat entrevistat per la Tatiana Sisquella al programa El Suplement de Catalunya Radio, en la secció en que la Bibiana Vallbé proposa als oients que triïn entre dos personatges per anar a sopar, en aquest cas Risto Mejide vs Ferran Monegal. En Papitu ha comentat els gustos culinaris i la convivència des de la gàbia amb el periodista i ànima de Telemonegal a BTV. D’en Monegal ha dit que és un amant del fricandó i dels plats de mar i muntanya, i que és un seductor que “desplega la cua com un paó” davant de dones com la Tatiana i la Bibiana. En Papitu també ha explicat que en Ferran és una au nocturna, “un mussol”, perquè li agrada treballar i escoltar musica de nit. Finalment no s’ha volgut mullar quan li han preguntat amb qui s’aniria a sopar. Aquesta criatura televisiva considera que tota aquesta fauna l’haurien de tancar al zoo i, recordant al gran pensador Eugenio, ha sentenciat que “qui em vulgui veure que vingui a casa”.

Pots escoltar l’entrevista clicant l’enllaç:
Programa El Suplement de Catalunya Ràdio

MÉS A PROP DE LA TERRA QUE DEL CEL, OPINA al FACEBOOK

L’Església hauria de ser més democràtica? La fe i la teràpia psicoanalítica són compatibles? Té dret un capellà a tenir parella? Un capellà ha d’entendre la necessitat de tenir una llei del divorci o de l’avortament?.
Per què la realitat no és en blanc o negre, ben aviat en sentirem una opinió contrastada i implicada.
No te’n quedis al marge i digues la teva. Genera debat a MÉS A PROP DE LA TERRA QUE DEL CEL del Facebook.

Entra al Facebook de Més a prop de la terra que del cel

La teva veu s’ha de fer sentir.

DIRECCIÓ DE DOCUMENTAL. Màster en direcció de cine i TV

Per ser un bon director de documental no n’hi ha prou en dominar el llenguatge i la tècnica d’aquest gènere, també cal ser un bon empresari i un bon gestor emocional.


Aquest curs és basat en la pràctica, en l’experiència professional, en la constatació que la base periodística és només una part de les nocions que ha de tenir un director per aconseguir l’èxit d’un bon projecte. Actualment, un director de documental preparat és aquell que a més de saber dirigir, també produeix, fa guions, enregistra, realitza, és assertiu amb l’equip, fa de comptable de l’empresa i ven el producte.


Ser conscient de tot plegat és vital per encarar qualsevol repte.


Direcció de documentals, és un curs del Màster en direcció de cine i TV de la Facultat de Comunicació de la Blanquerna (URL) que dirigeixo.

LA CONSULTA D’EN PAPITU. Qui fa la veu d’aquest canari flauta?



Locució de les veus animades de la tira còmica “La consulta d’en Papitu” del programa Telemonegal, de BTV.

Des de 2008 fem les veus de tots els personatges que apareixen a la sèrie “La consulta d’en Papitu” que s’emet dins del prestigiós programa de crítica televisiva Telemonegal, que dirigeix i presenta el periodista Ferran Monegal.

Una tasca doble que consisteix en fer veus animades com les dels personatges principals, Papitu (Francesc Buxeda i Aliu) o Cati (Guillem Zaragoza), i també imitar tota la “fauna televisiva” del moment: Matías Prats, Belén Esteban, Espartac Peran, Jaume Roures, Mercedes Milà, Andreu Buenafuente, entre molts d’altres.

Enllaços:


VIDES VISCUDES. Vivències en primera persona

La vida en directe d’immigrants independentistes, d’organitzador de festes Rave, de dobladors de pel·lícules porno, de toreros menors, de catalanes musulmanes, dels cantants del tren, de mares als 50 anys, de segons i tercers trasplantats o dels pares que ha decidit no vacunar els fills.

Són històries quotidianes, diferents versions de la vida, que expliquem a les tardes a la secció “Vides Viscudes” del programa El Secret, de Catalunya Ràdio, dirigit i presentat per Sílvia Cóppulo. Ho fem convidant els protagonistes a l’estudi, desplaçant-nos amb unitat mòbil allà on passen les coses o fent-ne reportatges.


Si tens ganes d’explicar-te o de fer una denúncia, contacta amb nosaltres: 

O bé deixant-nos comentaris en aquest mateix post.

Enllaç al Programa: