El pájaro ¿es pino?

/in /by
Article publicat el  02/03/2011-LA VANGUARDIA –

Quim Monzó.


Me impresionó el padre Manel, una de las personas más noblemente humildes que he conocido.



Estos días, en algunos diarios digitales hay anuncios del libro Pare Manel: més a prop de la terra que del cel, que, si no ha llegado ya a las librerías, está a punto de hacerlo. El autor es el periodista Francesc Buxeda y lo publica Angle Editorial. Se trata de la visión que el padre Manel tiene del mundo, de la vida, del amor, de la miseria y de la Iglesia católica, que es la suya. Sacerdote desde 1975, el padre Manel ha llevado una vida dedicada por entero a bregar por los marginados: en el Verdum, en Roquetes, en la Trinitat… Sólo he hablado una vez con él pero me impresionó estar frente a una las personas más noblemente humildes que he conocido. En los anuncios del libro se ve el alzacuello de un traje clergyman. En letras blancas sobre fondo negro se lee: “¿La Iglesia debería ser más democrática?”. Bajo esa pregunta, dos casillas de respuesta –una para el sí y otra para el no– y la frase “La realidad no es en blanco o negro”. Hay otra versión del anuncio, con el mismo alzacuello y el mismo fondo negro, pero esta vez con la pregunta: “¿Tiene derecho un cura a tener pareja?”. Debajo, las dos casillas y la frase antes referida: “La realidad no es en blanco o negro”.

Y ahí he pensado que el anuncio chirría. ¿Cómo se les ocurre preguntar si los curas tienen derecho a tener pareja si ya hay algunos que la tienen? Sin ir más lejos, la semana pasada Reuters distribuyó la noticia de que un sacerdote católico alemán vive con su señora esposa y es padre de dos niños. Y sin ningún problema, porque el mismísimo Benedicto XVI lo ha eximido del celibato. El sacerdote se llama Harm Klüting y puede continuar acostándose con su señora y a la vez ser cura. ¿Cómo es eso posible? Pues porque hay una norma poco conocida que permite que los curas puedan seguir casados si vienen de otra confesión, una de esas que sí permiten que sus sacerdotes se casen. Según el portavoz de la diócesis de Colonia –a la que pertenece el padre Klüting– no es un hecho muy habitual en la Europa central o del sur, pero sí en la escandinava. Aun así, el año pasado –también en Alemania– la Iglesia católica ordenó sacerdote a otro hombre casado; este, con cuatro hijos. Como se ve, en contra de la creencia generalizada, la Iglesia católica sí permite que haya curas con vínculo matrimonial. El truco consistiría en hacerse primero anglicano o protestante, por ejemplo. Entonces se casa uno, se hace sacerdote, tiene hijos (o no), y a continuación se pasa a la Iglesia católica. Con esa estratagema se puede ser cura sin tener que apechugar con el celibato. La pregunta es: ¿no sería más fácil que los que quisieran serlo y a la vez tener esposa no tuviesen que dar todo ese rodeo? Y ¿por qué los que vienen de otras confesiones tienen ese privilegio y no lo tienen los que son católicos ya de entrada? No me contesten ahora. Contéstenme después de comprar y leer el libro del padre Manel.

EL LLIBRE DEL PARE MANEL JA A LA VENDA

/in /by
A partir de dilluns 28 de febrer ja serà les llibreries “Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel” de l’autor Francesc Buxeda i Aliu, editat per Angle Editorial. El llibre anirà acompanyat d’una faixa de color negre, el format de la qual ha servit els últims quinze dies per a promocionar aquesta edició a través d’Internet.
“Pare Manel. Més enllà de la terra que del cel” explica en primera persona quina és la visió que aquest particular capellà té de la vida en general, de diferents aspectes de l’actualitat i dels dogmatismes de l’Església, als que ha hagut de fer front. Un home que ha prioritzat la seva tasca solidària amb els marginats per poder solucions reals als seus problemes

El llibre també es pot trobar a Internet a través del següent enllaç:
A la venda a Angle Editorial

GÈNESI: CAMPANYA DE PROMOCIÓ 2.0 DEL LLIBRE DEL PARE MANEL

/in /by
Aquest febrer, durant dues setmanes, moltes persones han rebut uns mails amb un contingut estrany que incloïa una papereta negre de referèndum, amb diferents preguntes en blanc relacionades amb l’Església, el lema “La realitat no és en blanc o negre” i el logotip d’un capellà amb un cleargyman. No es tractava de cap virus destructiu, ni del missatge d’una secta o d’una casualitat. Ha estat la campanya de promoció ideada per Soroll de fons, comunicació social media, per a preparar l’aparició del llibre “Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel”.
Com es va gestar la campanya de promoció?.
El contingut del llibre “El Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel” de Francesc Buxeda, qüestiona el paper que té l’Església actual a l’hora de donar respostes reals als problemes reals dels ciutadans i ens ofereix una particular idea no excloent d’entendre la religió, amb obertura de mires i allunyada de dogmatismes.
Aquesta ha estat la base argumental sobre la qual s’ha sustentat una campanya de promoció amb un doble objectiu: generar debat sobre qüestions que tenen resposta acreditada en la lectura del llibre i la creació de marca.
Un doble objectiu que vàrem combinar sumant els conceptes “papereta de referèndum”, “lema” i “logo”, i utilitzant una combinació cromàtica simple però impactant, blanc sobre negre. Vam buscar tres preguntes contundents: “L’Església hauria de ser més democràtica?”, “Un capellà té dret a tenir parella?” i “L’Esglesia hauria d’acceptar la llei de l’avortament?”; hi vam afegir les opcions de Si o No, simbolitzant la rigidesa dogmàtica de l’estament eclesiàstic, i a sota el lema “La realitat no és en blanc o negre” com a declaració de principis; finalment, el logo a traç de llapis d’un capellà amb cleargyman, una típica vestimenta blanca i negra dels capellans, per evidenciar l’immobilisme arrelat en els símbols d’aquesta institució. Tot plegat per generar una marca fàcilment identificable.
Facebook, bloc i faixa.
La difusió de la campanya es va preveure inicialment per mailing, el que es coneix com a màrqueting viral, a través de l’encapçalament “Més a prop de la terra que del cel. Passa-ho!”. A l’hora aquest mail es va vincular a la creació d’una pàgina al Facebook amb el mateix nom on els usuaris podrien accedir per dir-hi la seva i consultar informacions relacionades amb el tema de debat que es proposava. Aquesta plana s’ha convertit en la del llibre.
També s’ha estrenat el bloc http://www.llibreparemanel.info/ on es dóna tot tipus d’informació sobre el llibre: biografia del Pare Manel i de l’autor, agenda d’actes, informacions de premsa, vídeos o crítica literària. El bloc és una plataforma que convida a tothom a aportar les seves impressions al respecte del llibre i dels debats que s’hi generen.
Finalment, el disseny de la faixa que acompanya físicament el llibre té el format de la papereta que s’ha enviat per mail amb la pregunta “Un capellà té dret a tenir parella?”. D’aquesta manera és vincula directament la campanya amb el producte exposat a les llibreries i és fa fàcilment identificable.

PAPITU: “EN MONEGAL ÉS UNA AU NOCTURNA, UN MUSSOL”

/in /by
El canari flauta Papitu ha estat entrevistat per la Tatiana Sisquella al programa El Suplement de Catalunya Radio, en la secció en que la Bibiana Vallbé proposa als oients que triïn entre dos personatges per anar a sopar, en aquest cas Risto Mejide vs Ferran Monegal. En Papitu ha comentat els gustos culinaris i la convivència des de la gàbia amb el periodista i ànima de Telemonegal a BTV. D’en Monegal ha dit que és un amant del fricandó i dels plats de mar i muntanya, i que és un seductor que “desplega la cua com un paó” davant de dones com la Tatiana i la Bibiana. En Papitu també ha explicat que en Ferran és una au nocturna, “un mussol”, perquè li agrada treballar i escoltar musica de nit. Finalment no s’ha volgut mullar quan li han preguntat amb qui s’aniria a sopar. Aquesta criatura televisiva considera que tota aquesta fauna l’haurien de tancar al zoo i, recordant al gran pensador Eugenio, ha sentenciat que “qui em vulgui veure que vingui a casa”.

Pots escoltar l’entrevista clicant l’enllaç:
Programa El Suplement de Catalunya Ràdio

MÉS A PROP DE LA TERRA QUE DEL CEL, OPINA al FACEBOOK

/in /by
L’Església hauria de ser més democràtica? La fe i la teràpia psicoanalítica són compatibles? Té dret un capellà a tenir parella? Un capellà ha d’entendre la necessitat de tenir una llei del divorci o de l’avortament?.
Per què la realitat no és en blanc o negre, ben aviat en sentirem una opinió contrastada i implicada.
No te’n quedis al marge i digues la teva. Genera debat a MÉS A PROP DE LA TERRA QUE DEL CEL del Facebook.

Entra al Facebook de Més a prop de la terra que del cel

La teva veu s’ha de fer sentir.

DIRECCIÓ DE DOCUMENTAL. Màster en direcció de cine i TV

/in /by

Per ser un bon director de documental no n’hi ha prou en dominar el llenguatge i la tècnica d’aquest gènere, també cal ser un bon empresari i un bon gestor emocional.


Aquest curs és basat en la pràctica, en l’experiència professional, en la constatació que la base periodística és només una part de les nocions que ha de tenir un director per aconseguir l’èxit d’un bon projecte. Actualment, un director de documental preparat és aquell que a més de saber dirigir, també produeix, fa guions, enregistra, realitza, és assertiu amb l’equip, fa de comptable de l’empresa i ven el producte.


Ser conscient de tot plegat és vital per encarar qualsevol repte.


Direcció de documentals, és un curs del Màster en direcció de cine i TV de la Facultat de Comunicació de la Blanquerna (URL) que dirigeixo.

LA CONSULTA D’EN PAPITU. Qui fa la veu d’aquest canari flauta?

/in /by



Locució de les veus animades de la tira còmica “La consulta d’en Papitu” del programa Telemonegal, de BTV.

Des de 2008 fem les veus de tots els personatges que apareixen a la sèrie “La consulta d’en Papitu” que s’emet dins del prestigiós programa de crítica televisiva Telemonegal, que dirigeix i presenta el periodista Ferran Monegal.

Una tasca doble que consisteix en fer veus animades com les dels personatges principals, Papitu (Francesc Buxeda i Aliu) o Cati (Guillem Zaragoza), i també imitar tota la “fauna televisiva” del moment: Matías Prats, Belén Esteban, Espartac Peran, Jaume Roures, Mercedes Milà, Andreu Buenafuente, entre molts d’altres.

Enllaços:


VIDES VISCUDES. Vivències en primera persona

/in /by
La vida en directe d’immigrants independentistes, d’organitzador de festes Rave, de dobladors de pel·lícules porno, de toreros menors, de catalanes musulmanes, dels cantants del tren, de mares als 50 anys, de segons i tercers trasplantats o dels pares que ha decidit no vacunar els fills.

Són històries quotidianes, diferents versions de la vida, que expliquem a les tardes a la secció “Vides Viscudes” del programa El Secret, de Catalunya Ràdio, dirigit i presentat per Sílvia Cóppulo. Ho fem convidant els protagonistes a l’estudi, desplaçant-nos amb unitat mòbil allà on passen les coses o fent-ne reportatges.


Si tens ganes d’explicar-te o de fer una denúncia, contacta amb nosaltres: 

O bé deixant-nos comentaris en aquest mateix post.

Enllaç al Programa: