Soroll de Fons dinamitza el Tour de Música en Viu de Llançà 2013

Des del naixement del Tour de Música en Viu de Llançà a Soroll de Fons ens encarreguem de la comunicació, la dinamització social media i la projecció pública del festival. 
Com en les anteriors edicions, dinamitzem la pàgina oficial del Facebook Tour de Música en Viu i fem la difusió als mitjans de comunicació per tal d’aconeguir-ne el màxim ressó. 
El Tour Música en Viu de Llançà arrenca el proper divendres 22 de novembre i s’allarga fins el 7 de desembre. Està potenciat per l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Llançà per fomentar l’oci nocturn al municipi fora de la temporada turística. En aquesta quarta edició, l’Ajuntament de Llançà continua treballant conjuntament amb l’associació Empordà Music per tal de coordinar l’agenda de concerts i vetllar per la qualitat i la varietat de l’oferta musical. Així, aquest any es podrà gaudir de jazz, rock, roc’n’roll, Pop Rock, Metal Funk, Rumba o Folk-Celtic, durant les tres setmanes que dura el Tour. 
Els locals que participen enguany al Tour són el Bar Glops, el Voramar, el Restaurant Llançà Port, el Bar El Carajillo, el Restaurant El Floc i el Planetàrium, on s’hi faran les actuacions de Juke Bocs, Els Delai, Último Veneno, Zapping, Rock’nRoll Brothers, Poker, Balta Navarro, Jehanne Sevellec, El Impasible Jack Kirby, La Puça Diatònica i The Bazga’s. Cal destacar la qualitat dels grups del cartell i el tret distintiu de que tots són de les comarques gironines. 
Pàgina Oficial del Tour de Música en Viu de Llançà: www.facebook.com/tourmusicaenviu

Julia Otero, amb el Premi Ondas 2013, arrassa a les xarxes socials.

Julia Otero ha estat premiada recentment amb el Premi ONDAS 2013 a la trajectòria més destacada. 
Cal destacar que la notícia es va saber el 30 d’octubre de 2013 i va tenir molta repercussió a les xarxes socials, sobretot a Facebook.
En aquesta xarxa social els posts (articles) publicats per Soroll de Fons, gestors del facebook de la periodista, van tenir molt de seguiment i en només 24 hores van ser vistos per més de 80.000 persones; així mateix durant aquestes hores es van aconseguir més de 300 nous seguidors a la pàgina.
La planificació estratègica en la gestió correcta dels continguts en les xarxes socials és un punt determinant per aconseguir la fidelització i augment de seguidors en les xarxes socials a partir de contingut de qualitat. 
A partir d’aquest criteri, el Facebook de la periodista Julia Otero, productora executiva de Somos.Som, supera ja els 24.000 seguidors quan encara no s’ha complert els 2 anys de la seva creació, essent una de les pàgines de periodistes més visitades i amb més seguidors i participació d’aquests amb comentaris i interacció diària. 
No perdre oportunitats a Internet 
Per a Soroll de Fons, especialistes en Comunicació Social Mèdia, posar en marxa les Xarxes Socials dels nostres clients és tot un repte… I planificar i orientar l’optimització dels beneficis que en poden treure les marques, ja siguin empreses o persones físiques, tota una vocació.

Genís Sinca col•laborador de TV3, RAC1 I LA XARXA

Soroll de Fons com a responsables de la gestió de la marca personal del periodista Genís Sinca, ens sentim molt satisfets de la tasca duta a terme i de l’acord de col.laboració del periodista amb els mitjans de comunicació TV3, RAC1 i LA XARXA
Aquesta temporada l’escriptor i periodista Genís Sinca, premi Josep Pla 2013, s’estrena com a col•laborador en els programes ELS MATINS, Tv3, presentat per Helena García Melero, i també en el VIA LLIURE, Rac1, de Marta Cailà. A més, continuarà participant a La Xarxa en el nou magazine MATINS EN XARXA, presentat per Marc Lobato i com a tertulià de NOTICIES EN XARXA de Joan Catà. 
VISIONS DE CATALUNYA és el nom de la col•laboració a Tv3 on Sinca explicarà les diverses i originals teories sobre Catalunya que han desenvolupat diversos catalans il•lustres al llarg del temps, des de Josep Trueta fins a Josep Pla, amb un llarg etcètera de grans figures i les teories més interessants i curioses mai vistes. L’espai s’estrena el proper dimarts 10 de setembre, a les 13h, en directe a Tv3. 
Pel que fa a Rac1, en l’espai HONORABLES, Sinca explicarà la vida, secrets i miracles de catalans remarcables que han destacat tant humana com professionalment i han fet avançar el país d’una manera o d’una altra, en el seu àmbit, sempre amb aportacions revolucionàries i exemplars. Hi haurà de tot i més: Fortuny, Gil-Vernet, Deulofeu, Cesc… L’espai s’estrenarà el diumenge 8 de setembre a les 11h. amb un personatge de traca: el lingüista factòtum del català modern, Pompeu Fabra. 
La secció GENIS DE CATALUNYA en els MATINS EN XARXA, conduit per Marc Lobato, serà cada dilluns a les 11h. Sinca hi explicarà els recorreguts biogràfics fascinants de personatge transcendentals en la història de Catalunya. També a La Xarxa, Sinca continuarà col•laborant periòdicament com a tertulià en el programa NOTÍCIES EN XARXA, dirigit per Joan Catà, que s’emet cada dia. Aquesta segona temporada l’estrena de Sinca serà el divendres 13 de setembre a les 22h.

Entrevista a María José Colldeforn, per Francesc Buxeda i Aliu

“Ja no fem tant de psicòlogues com abans”

Oficial de perruqueria, aviat farà 32 anys que s’hi dedica. Quan en tenia 14, la Maria José va entrar en aquest món de la mà de Juan Balaguer que defineix emocionada com a “un pare i un amic”.

Dona amb personalitat, no es considera cap artista, si no que reivindica la “senzillesa” com a una de les actituds davant la vida més transcendents. Experimentada estilista, l’evolució del sector i de la clientela fan que les seves reflexions tinguin un interès particular.

Com va ser el teu contacte amb la perruqueria? 
Ajudava pels matins a la meva mare i a la tarda i els dissabtes anava a la perruqueria. Era una nena, tenia més ganes de jugar que de treballar. Em mirava a les oficials perquè eren més grans i et marcaven, que si camina bé, que si posa’t recte, sempre al seu costat, porta’m això… Clar, t’estaven ensenyant.
Tot això ha evolucionat… 
Ara tots som iguals, hi hem guanyat molt, no hi ha favoritismes. Som més companyes, collaborem, abans hi havia jerarquies.
En quin moment et sents perruquera? 
Em va costar un parells d’anys… Et passaves el dia rentant caps o fent encàrrecs, i no és el que més t’agrada. No podies posar colors, assecar… Era dur. Amb el temps t’ensenyen a tenyir, a tallar, fas cursos… Vas veient que hi ha alguna cosa més, que és bonic, i tu també canvies el xip, vas madurant.
Quin paper hi juga en Joan Balaguer en aquesta evolució? 
En Balaguer primer va ser cap i amb els anys és com un pare i un amic. Sempre ens ha recolzat en tot allò que necessitem, tot…
Gairebé 33 anys en una empresa, hi ha cap secret? 
Crec que la confiança i el respecte. Que et deixin opinar, i en Balaguer compta amb el seu equip, sempre et pregunta.


I professionalment, com és en Joan? 
És una persona que treballa molt bé, és molt activa, li agrada estar a tot arreu, amb els seus amics perruquers, en reunions, esdeveniments, hi està molt posat, li agrada, ho viu.
I tu? 
Amb els anys vas evolucionant a nivell professional, aprens i t’equivoques també. N’he après molt del meu cap i de les meves companyes, que són genials, d’una Judith, d’una Cristina, d’una Raquel, d’un Soriano… N’aprens tant humanament com professionalment. I amb en Balaguer som com un matrimoni, com a bon càncer i una bona escorpí, ni t’ho explico.
Hi ha un prototipus de perruquer o de perruquera? 
 Hi ha de tot com a tot arreu… Hi ha les que van d’artistes i les senzilles. Jo vaig de senzilla, quan més desapercebuda passi millor. En el seu moment, amb en Balaguer, vaig dur una de les seves perruqueries. Quan em vaig demostrar que ho sabia fer, vaig acabar una etapa i vaig tornar cap aquí. No sóc ambiciosa.
I l’home perruquer, com és?
Han entrat molts nois a treballar aquí i si que és veritat que hem tingut més problemes perquè van més de divos, i això que som més punyeteres les dones. Els homes duen més problemes a l’hora de treballar i d’organitzar-se.
Com són els clients? 
Hi ha de tot, gent encantadora i d’altres que… Abans la clientela venia més per, com t’ho diria, fèiem més de psicòlegs… Ara també, però saben més el que volen, amb unes idees molt marcades.
La gent té molta informació.


Psicòlegs? 
A vegades venen a desfogar-se una miqueta. Aquí t’expliquen, comentes, es queda entre tu i jo, i si a més t’animes i surts més guapa, doncs perfecte.
I per què més abans que ara? 
Abans les senyores eren senyores bé, no tenien problemes econòmics. Avui en dia la dona treballa i el problema ja no és la relació amb la parella. Una mena consellera matrimonial… Bé, no, abans es posaven guapes pel marit, era diferent. La dona d’ara treballa, té altres motivacions, parla més de la crisi, del treball, dels fills…
I els homes clients? 
Són diferents… N’hi ha que t’expliquen moltes coses i altres que agafen el diari i no diuen res.

I a nivell estètic? 
Els homes venen perquè els aconsellis, per estar més guapos. Ara es cuiden, venen més sovint. El boom del que veuen a la tele, els esportistes, la dona que també els exigeix que es cuidin…
No m’ho diguis, et demanen pentinats de futbolistes. 
Els més extremats et demanen algun tipus de pentinat que han vist d’un esportista que els agrada…
Quin? 
Doncs d’un Beckham, d’un Ronaldo o d’un Serio Ramos. Tots del Madrid, vaja… Ni ciclistes, ni tenistes… Clar, amb la publicitat que fan, els crida més l’atenció els futbolistes que fins i tot els cantants.
Barcelona, 25 de maig de 2.013

Escolta la tertúlia de Generació Digital amb Francesc Buxeda


Francesc Buxeda al centre.

Avui he participat a la tertúlia de Generació Digital a Catalunya Ràdio.

Hem parlat sobretot de les novetats que ha presentat Google darrerament i sobretot del concepte Google Religion.

He compartit taula amb l’Elizabet Sánchez, Xavi Serrano, Carmen Jané, Albert Miralles i Roger Saló…

Ha estat un plaer!

Pots escoltar la tertúlia clicant el play:

Francesc Buxeda a Generació Digital aquest dissabte 18 de maig

Dissabte 18, a les 16h. Francesc Buxeda, dircom de Soroll de Fons,  un cop més a la tertúlia del programa Generació Digital de Catalunya Ràdio comentant les novetats que ha presentat Google.

“Generació digital” és originalment un programa de ràdio setmanal dedicat a la cultura i l’entreteniment digital des del 2003.

http://blogs.catradio.cat/generaciodigital

Entrevista a JUAN BALAGUER, per FRANCESC BUXEDA I ALIU

Juan Balaguer: “La base de tot és saber comunicar”

Aquest perruquer de Llucena del Cid, a Castelló, va arribar a Barcelona als 14 anys. Amb una habilitat innata a les mans, de tarannà extravertit i excellent comunicador, l’oportunitat de treballar de perruquer el va anar seduint de mica en mica. El seu afany de millorar, conèixer i viatjar per saber què fa la competència l’ha convertit en un dels referents d’aquest sector malgrat la crisi. Gestiona tres perruqueries a Barcelona amb un equip d’una vintena de professionals. 
Quan et converteixes en perruquer? 
Quan vaig començar pensava que la perruqueria era una cosa de gent gran o de gent que pensava diferent que jo. Al primer saló que vaig treballar hi vaig trobar gent jove, amb molta alegria, que s’ho passaven molt bé. Els estranys eren una minoria i passaven desapercebuts. Allà veien les clientes com un global, la seva línia, sortien guapes. Hi vaig posar passió que és el que em faltava. Vaig pujar com l’escuma. 
Vas veure la perruqueria com un fet global… 
Vaig veure que podia ser el meu ofici, que m’agradava. Jo tinc facilitat amb les mans, arreglo tot el que cau en les mans i sobretot pentinats de tècnica. A base de repetir s’aprèn molt. 
Eres molt jove i vas anar a la mili. Quan tornes què passa? 
Vaig arribar a ser gerent de l’empresa del meu cosí, però la mili ho va estroncar tot. Quan vaig tornar tothom m’havia passat al davant. Me’n vaig anar a París tres mesos mendicant en totes les perruqueries a veure on en deixaven mirar, tocar, treballar, vaig tenir una part de sort… Després vaig anar a Itàlia on hi havia un dels meus referents, l’Aldo Coppola, i allà si que hi vaig entrar de ple. I quan vaig tornar em menjava el món. 
I què hi vas veure a fora, a l’estranger? 
Doncs que no ho feien tan diferent, el que passa és que s’havia de comunicar. I jo no comunicava només pentinava. Quan comunicava era per explicar acudits o coses intranscendents, no comunicava el que jo feia. 
Comunicar?  
Quan tu tens una clienta no pots fer-li el que vols, primer li has d’explicar… Els vint minuts que està amb tu si ets mut no te’ls aguantarà. Com a mínim li has de donar informació del que li estàs fent, del que vols fer, del que t’agradaria fer o del que et deixa fer. Quan es comunica els clients no són difícils. Quan no ho fas es poden donar casos com el de la persona se’n va plorant perquè no és el que volia. 
En quin grau es modelable la voluntat del client en relació a la intenció del perruquer? 
De client no n’hi ha cap que es resisteixi quan tu li dius que el deixaràs més guapo. El problema …. Segueix Llegint

Soroll de Fons col.labora en la difusió de la APP DIC-DIC

L’empresa gironina Estudi Kalimba ha creat l’aplicació mòbil DIC-DIC de dictats de textos d’ensenyament per a nens de 3 a 12 anys, segons ha informat aquest dimarts l’entitat en un comunicat.

La ‘app’ inclou dictats, locutats per nens, en quatre llengües – català, castellà, anglès i francès -, i s’estructura per nivells de coneixement amb una configuració fàcil perquè els mateixos menors puguin activar les partides.

El DIC-DIC ha estat desenvolupada per Kalimba juntament amb Perception com a partner tecnològic, i realitzada “amb el propòsit de proveir d’aplicacions educatives de qualitat gràfica, funcional i pedagògica el mercat català i l’internacional”.

L’impuls a la difusió del projecte per part de Soroll de Fons ha donat el seu fruït, l’Agència de Notícies Europa Press s’ha fet ressò i ha difós la notícia dins la seva plataforma.

http://www.europapress.es/catalunya/noticia-crean-aplicacion-movil-catalana-dictados-ninos-12-anos-20130514122551.html 

Més info del projecte: http://www.kalimba.cat/kalimba-apps.html

Seguiment en viu d’esdeveniments interessants

Soroll de Fons realitza les tasques de gestió de les Xarxes Socials i de Branding al periodista i ara escriptor i recentment premi Josep Pla, Genís Sinca.

La tasca en aquests dies esdevé molt intensa pel fet que ens acostem a Sant Jordi, i les presentacions es van solapant a un ritme exponencial.

 La tasca feixuga però apassionant passa per una correcta gestió de tot el contingut que es produeix durant tots aquests dies, una acurada selecció del mateix, així com una generació de contingut propi, imaginatiu i capaç de seduir al públic.

Una de les tasques portades a terme és la de retransmetre en viu alguna presentació, com per exemple, la que vam fer via Facebook, des de Figueres, on en Genís Sinca presentava el seu llibre, Una família exemplar, el passat 13 d’abril.

El seguiment via Facebook d’un esdeveniment d’aquestes característiques ha de permetre d’una banda acostar als seguidors els titulars més interessants que explica l’escriptor, amb una capacitat de síntesi i de resum, també alguna imatge que doni suport al que s’està explicant, i tot plegat amb una certa regularitat per establir un relat del que s’està portant a terme prou viu i interessant per qui ho segueix des de les Xarxes Socials.

Trobem espais per promocionar als nostres clients

La feina de comunicació i promoció que fem a www.sorolldefons.com fa que persones com la Maria Àngels Farreny, fundadora de Natura Respira 3.0 – Escola Europea de Respiració, tinguin espais en els mitjans per poder explicar coses tan interessants com la relació amb la seva filla. Una entrevista a l’ARA CRIATURES molt interesant!

Maria Àngels Farreny “Com menys paraules, millor”

Maria Àngels Farreny és entrenadora personal de respiració, meditació i lideratge i mare de la Míriam, de 35 anys. Viu a Bàscara i va fundar l’Escola Europea de Respiració Natura Respira 3.0, que mostra com una praxi respiratòria adequada millora la gestió de les emocions

FRANCESC ORTEU

El càstig o les prohibicions no serveixen de res.Ami m’ho prohibien tot i vaig sortir molt rebel. Jo no he volgut prohibir res a la meva filla, només l’he volguda avisar dels riscos. Als catorze anys, quan va començar a tenir la menstruació, vam anar-ho a celebrar en un lloc que es diu Flash-Flash i li vaig regalar una capsa de condons. Si us plau, no em facis àvia abans dels quaranta, li vaig dir. I el primer cop que ho va fer va ser a casa, a la meva habitació.

Ho tenies clar.

És el més intel·ligent. Si ho feien a casa jo podia saber amb qui estava i li podia preguntar si realment estava segura que tal noi li interessava. Vaig fer amb ella exactament tot el contrari del que havien fet amb mi els meus pares. Els vaig contradir per sistema.

I passats els anys, com ho veus?

Doncs que vaig educar la Míriam segons el que corresponia a la meva època, de la mateixa manera que els paresemvan educar segons el que corresponia a la seva. També ells van fer-ho tan bé com van saber.Notinc cap retret a fer-los. Així de simple. Tot es va fer bé.

Parla’m més de com vas educar la Míriam. 

Un exemple. La nena era petita, tenia un any i mig, i llavors jo fumava. La nena feia allò típic de voler tocar la cigarreta, així que vaig encendre una espelma i l’hi vaig col·locar davant. La va voler agafar i es va cremar. No es va fer cap cremada però sí que va experimentar que el foc era perillós. I cada cop que veia alguna cosa encesa em deia: mama, pupa. En aquest tema podia estar ben tranquil·la.

Ara els pares som més tous.

No ho pots ser perquè de vegades els nens et desafien. Quan la Míriam tenia quatre anys estava jugant amb una figura que m’havia regalat un amic que després va morir. I jo li deia: no ho toquis, que és una cosa que la mama s’estima molt. Però li va caure de les mans i es va trencar. Així que, sense dir res,em vaig aixecar, vaig anar a buscar la seva nina preferida i la vaig llençar a les escombraries.Zas. I la nena no va plorar. Ni una llàgrima. Ho va entendre molt bé. Vaig parlar el seu llenguatge. Vaig respondre al seu desafiament.

Tens raó.

Als nens ja els pots dir missa, que el que entenen són els fets. Són espavilats i saben si tu faràs o no el que dius. L’única manera d’establir una relació clara amb una criatura és anar sempre de cara, fent sempre el que dius. Per tant,com menys paraules millor. Que vegin els teus actes, predica amb l’exemple, amb l’acció.

Més acció que recordis.

Un cop m’havia mudat per anar al Palau de la Música i la cangur li donava el biberó. La nena havia agafat el mal costum d’escopir la llet i, com que estava enfadada, em va ruixar. Vaig quedar xopa. Llavors vaig agafar el biberó i l’hi vaig abocar per sobre. Quan la nena era més gran, érem en un supermercat i va tenir una rebequeria. Jo me la vaig quedar mirant i em vaig tirar a terra cridant com ella. Va callar de cop.

Carai, ella i tothom en aquell supermercat.

El pare de la nena venia amb nosaltres. Ell tampoc no ho va entendre.Em va dir que estava boja. Però és que els nens, quan els parles en el seu idioma, queden desconcertats.No s’ho esperen.

Què has après de la Míriam?

Moltes coses. Mira, quan era petita i jo coneixia a algú, li acostava la nena. Si ella estirava els bracets, sabia que me’n podia fiar. En canvi, si la nena no volia saber res d’aquella persona, no volia dir que aquella persona fos dolenta, però sí que hi havia alguna cosa que la criatura havia captat. ¿Vols saber si tal persona pot ser un bon soci? Doncs posa-li als braços un nen petit. Ho veuràs de seguida