TROFFA HAMRA, LA VEU TERAPÈUTICA

Escolta l’entrevista i l’actuació musical en directe:

Neix a Zabbar, a l’est de Malta, el gener del 80. Té una família dedicada a la música: pare bateria, avi saxo i clarinet, germà músic i la seva mare, que no es músic, canta tot el dia.

Ella per no ser menys, també comença amb la música a 5 anys amb la guitarra clàssica. Toca també el piano, el clarinet i el saxo.

Però viure de la música és molt complicat. Ella a Malta fa de fisioterapeuta i en el seu temps lliure tocaba el saxo amb diferents grups: bodes, col•laboracions, també en un grup de jazz funk…

https://soundcloud.com/ruth-abela/do-re-mi-funk

És una funcionària del ram de la sanitat que també es dedica a la música.

MALTA ES FA PETITA

El juny de 2010, Malta se li fa petita. Tothom es coneix. Tots els músics es coneixen. Arribats a un punt ja no es pot evolucionar.

Busca una raó per venir. A Malta demana una beca Leonardo Davinci i va trobar una plaça per fer pràctiques a l’Institut Guttmann a Badalona. Finalment un frau a Malta fa que no li concedeixin la beca i va venir amb els seus diners.

UNA FUNCIONARIA D’EXCEDÈNCIA A BARCELONA

Demana 6 mesos d’excedència i se’n ve a fer dos mesos de pràctiques a la Guttmann. I la resta per viatjar.

A BCN se sent molt acollida, de seguida fa amics, coneix músics i comença a tocar el saxo en un grup…

Al cap de tres mesos ja sap que no vol tornar a Malta. El seu pare li diu si s’ha tornat boja, que com pensa deixar la feina fixa que tenia a l’Hospital General de Malta.

Mentre espera que li convalidin el títol de fisioterapeuta, a la Guttmann li diuen que pot fer un màster de musicoteràpia. Decideix que si, el paga i es poleix tots els estalvis.

SUPERVIVÈNCIA = tocar al carrer

No pot treballar de físio perquè encara no té convalidat el títol. Altres feines és impossible perquè estem en plena crisi. I decideix fer una cosa que pensava que no hauria de fer mai: tocar al carrer. Per primer cop, decideix començar a utilitzar la música per viure.

TRANSFORMACIÓ / DESCOBRIMENT: Deixa el saxo, agafa la guitarra i es posa a cantar!!!!

Es posa en contacte amb l’Amuc BCN, Associació de Músics de carrer, fa una audició i l’accepten. És a dir, canta a partir de tocar al metro!

Descobreix que li agrada tocar més al carrer que als escenaris. Canta les lletres que ella escrivia a Malta i que mai havia musicat. I a la gent li agrada!!!

Decideix formar el grup Troffa Hamra y los Mechones.

http://youtu.be/WlaZHWpRgbY

MUSICOTERÀPIA

Del 2011 al 2013 va fent el màster de musicoteràpia i toca al carrer, en bars…

Un cop acaba el màster i ja té el títol de fisioterapeuta homologat, s’especialitza amb musicoteràpia neurològica. De fet, combina 7/8 pacients amb amb tocar al carrer.

D’aquesta barreja tan maca de música i teràpia, en surt una història preciosa…

https://www.youtube.com/watch?v=u_5osdxJiYw

Una amiga del màster va fer una pràctica amb nens que consistia a fer una cançó amb un element comú en què tots hi estiguessin d’acord: els macarrons. La Ruth la va convertir en cançó, la primera que canta en català.

DISCOGRAFIA: 2013
– I hate you for that (amb cançons escrites a Malta) 2014
– Todo es más bonito (cançons escrites a Barcelona) 2014
– Tuba Hamra, versions de swing.