Psicoanàlisi digital

No deixa de ser paradoxal que en un entorn tant “líquid” -per utilitzar una expressió d’en Velilla– com és Internet, el consell més sorprenent i pràctic que et donin sigui el de l’autenticitat, ser tu mateix, no enganyar.
Dels interessants conceptes comentats a la taula rodona sobre gestió d’empreses en entorns digitals, organitzada per la Business School de la Universitat Oberta de Catalunya, aquesta idea és la que més m’ha sorprès. I no és perquè els tres tenors del Social Media, Javier Velilla, Francesc Grau i Roberto Carreras, es perdin en conceptes eteris i de tant en tant baixin a la terra, no, sinó perquè ser un mateix és un principi vital al que no s’ha de renunciar mai. M’impacta que ens n’oblidem, potser perquè jo també ho faig.
De les moltes aportacions dels assistents a l’acte, bona part cerquen, conscientment o inconscientment, la resposta a la pregunta màgica de la gallina dels ous d’or: “com puc fer diners a través d’Internet?”. Ah, caram! Si l’objectiu és només aquest, en un entorn multifactorial i en transició com el digital, qualsevol resposta és poc assimilable.
Fa temps que vinc dient, en alguna conferència, que només podem arribar a ser bons professionals, de qualsevol mena i sector, si som bones persones. Segur que és molt simple dir-ho, però també estic convençut que és molt complicat aconseguir-ho. Aportar valors reals a les empreses hauria de ser una de les parts fonamentals en la gestació d’un negoci i, la resta, només eines per ajudar-nos a aconseguir rendiments econòmics lícits.
Roberto Carreras, Javier Velilla, el representant de la UOC, i en Francesc Grau.
Però quants de nosaltres estem preparats per enfrontar-nos a nosaltres mateixos, a revisar-nos. Fa por, oi? Quantes vegades hem trepitjat els nostres criteris, les nostres conviccions, per conquerir a qualsevol preu.
La “multidireccionalitat global”, de la que parla en Grau, és una mena de jurat popular que avaluarà sense compassió cadascun dels nostre actes i ens situarà allà a on ens pertoca. Si no fem ara aquest psicoanàlisi digital, abans d’emprendre cap aventura a la xarxa, no haurem entès que els usuaris han deixat de ser números per passar a ser persones que ens miren de tu a tu. I de nou una paradoxa: la globalitat digital ens humanitza.
Per tant, no estaria de més que la formació en entorns digitals preveiés una introducció o curs zero sobre ètica en majúscules, basada en dos conceptes: pedagogia i psicologia. Pedagogia per estar ben preparat en els maratonians monòlegs que s’estableixen quan ens reunim amb futurs clients/organitzacions per fer-los entendre que han de fer el pas a digital. I psicologia, per no tornar-se boig en l’intent.
Paciència.
Francesc Buxeda i Aliu. Soroll de fons, comunicació social media.