Entrades

EN PLENA CAMPANYA LITERÀRIA DE NADAL PROMOCIONANT LES NOVETATS D’EN RAÜL ROMEVA, LA PILARÍN BAYÉS I L’EUDALD CARBONELL, I LA JOANA SANTAMANS…

L’editorial Galera, del Grup Enciclopèdia Catalana, inicia fort la seva campanya de Nadal amb un munt d’interessantíssimes novetats, entre les quals destaquen les quatre que m’han confiat per a la seva promoció.

Em fa especial il·lusió treballar per primer cop amb Raül Romeva, conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, i autor del llibre infantil “Les aventures d’en NAO, el nen llenguado”, amb il·lustracions d’Albert Asensio. Una aventura molt ben escrita que agradarà tant a nens i nenes a partir de 10 anys com als adults que la vulguin compartir amb ells.


També tinc l’immens plaer de tornar a treballar en la promoció d’un nou llibre que il·lustra la gran Pilarín Bayés i text del reconegut paleontòleg Eudald Carbonell. “L’aventura de la vida” és una curiosa combinació de talent per explicar-nos, de manera clara i apassionant, l’evolució humana.

Un gran repte comunicatiu és el que es planteja amb “Vida”, un bestiari il·lustrat per Joana Santamans, amb textos poètics del seu pare. Un projecte que homenatja la vida mitjançant el més preciós catàleg de vida que es pugui imaginar –ocells, papallones, altres insectes i peixos-.

I finalment, en temporada nadalenca, no podia faltar un clàssic, “Els pastorets”, de Josep M. Folch i Torres, en edició de luxe. Es publica la versió revisada pel seu fill, Ramon Folch i Camarasa, que inclou escenes fins fa poc desconegudes.

PROMOCIÓ DE LA NOVEL·LA “MALPARITS!” DE GENÍS SINCA PEL SANT JORDI 2016

Molt content, un any més, de treballar amb l’escriptor Genís Sinca i l’editorial Columna, del grup Planeta, en les tasques de difusió de “Malparits!” la segona novel·la de l’autor que es presenta per aquesta campanya de Sant Jordi 2016, després de l’experiència exitosa d’“Una família exemplar”, premi Josep Pla 2013.

En aquest cas m’han demanat que elabori l’estratègia de comunicació, assessorament i contacte amb els mitjans diana per a difondre un text literari excel·lent, que tracta un tema de fons molt delicat.

Tot un repte que encaro amb il·lusió i responsabilitat!

MALPARITS! el nou llibre de GENÍS SINCA, SANT JORDI 2016

CONTENT DE PROMOCIONAR TRES “BOMBES” LITERÀRIES PEL SANT JORDI 2016

L’editorial Bridge, del grup Enciclopèdia Catalana, m’ha confiat la promoció de tres de les seves apostes literàries per aquest Sant Jordi 2016.

Són “Siri, cómeme los huevos” d’Enzo Vizcaino, Haciendo La Mierda, Los Martínez, Tomás Fuentes, i pròleg de Leulogio; “La puta conquesta de Catalunya de la iaia” de Jofre Martell i l’il·lustrador Pere Mejan; i “Manual prohibit de l’imitador” d’Oriol Cruz, amb la col·laboració de Toni Mata I pròleg de Toni Clapés.

Us podeu imaginar que amb aquesta colla d’autors i temàtiques tan eclèctiques estic encantat i ben distret. A més, són gent amb una capacitat creativa fora de mides, cosa que m’encanta i motiva… I si no, ja ho anireu veient!

“Siri, cómeme los huevos” d’Enzo Vizcaino, Haciendo La Mierda, Los Martínez, Tomás Fuentes, i pròleg de Leulogio; “La puta conquesta de Catalunya de la iaia” de Jofre Martell i l’il·lustrador Pere Mejan; i “Manual prohibit de l’imitador” d’Oriol Cruz, amb la col·laboració de Toni Mata I pròleg de Toni Clapés.

NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1: LA TULA, la successora de la Noa.

NO TINC PARAULES PER DEFINIR LA TULA…

Bé, sí, és la digna successora de la ‪NOA‬, si és que n’hi pot haver!

Dissabte 14, a les 12h, entrevistaré Tal Ben Ari “Tula”, una cantant israeliana que va venir fa deu anys a Barcelona, va començar a cantar al carrer i ben aviat va despuntar.

Podreu escoltar l’entrevista a la secció ‪Música De Fons‬ al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundo.

Una història impressionant!

JORGE TYLKI, L’ESTRELLA ANÒNIMA. RAC 1 Música de Fons, per Francesc Buxeda.

ESCOLTA EL PODCAST ÍNTEGRE DE L’ENTREVISTA I ACTUACIONS.
Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.
Jorge Tylki neix el 1979 a Veneçuela, Caracas, en una família on l’únic contacte amb la música li ve per part materna, la seva àvia, que té 98 anys, canta òpera i és poeta; una tia pianista; i la seva mare toca la guitarra, imitant al corrent de les noies universitàries, tipus Mercedes Sousa.

Francesc Buxeda amb Jorge Tylki i en Xavi Bundó – Rac1

L’oïda musical li ve d’aquesta part… Però ben petit en Jorge descobreix la seva gran passió que és escriure i es dedicava a regalar escrit als seus pares. Estudia un any d’enginyeria, un any d’administració d’empreses, i es treu el títol de publicitari.

La mort del seu pare el 2001, d’origen polonès, el marca d’una manera definitiva: un home molt correcte, amb molts valors, que per fer sempre el que toca, acaba per tenir un infart.

Aquest mateix any a Caracas comença a treballar de promotor en un restaurant on toca un grup instrumental, violinista i guitarra… I en Jorge els proposa cantar en el grup fent versions de Sílvio Rodríguez, Fito Paez i boleros.

Com que veu que això li agrada, parla amb el seu professor de guitarra, Roberto Girón, instrument que va començar a estudiar a nivell bàsic als 17 anys, i aquest li presenta uns quants músics, entre ells Nene Quintero, una institució de la percussió, i comença a cantar els seus temes.

https://www.youtube.com/watch?v=uBzjO0EpIoE&list=PL9A681FB990198F65

Aquest és en Jorge amb els músics Andrés Briceño, Roberto Girón –professor de guitarra- y Álex Rodríguez, en una presentació en un bar de Caracas. Això és l’any 2004

En Jorge vol canviar de vida, però és un noi tímid, li costa això dels escenaris, i es troba amb un altre problema: l’entorn impedeix la voluntat de canvi!

POLÒNIA ENTRA A LA COMUNITAT EUROPEA

El 2003 és un any molt important per en Jorge. Polònia entra a la comunitat europea. Com que el seu pare era polonès, es nacionalitzen polonesos, i el 2005 marxen de Caracas com a veneçolans i aterren a Barcelona com a polonesos!!!

Per en Jorge Barcelona és l’oportunitat de començar de zero, deixar enrere la seva professió de publicista (entre altres coses perquè no troba feina) i es posa a vendre assegurances dos mesos per 600€.

I com a músic se’n adona que necessita construir la seva història, viure experiència, passar-ho malament i guanyar calés… Se n’informa al Convent de Sant Agustí de com pot tocar al metro i fa les primeres audicions, que supera tranquil•lament.

Al metro coneix l’Orlando, a qui anomena en la cançó que ens ha tocat en directe…

https://www.youtube.com/watch?v=COfAW5Pi14U

L’Orlando l’aconsella que deixi el metro i es passi al carrer, que es guanyarà millor la vida. El carrer li permet pagar el lloguer i les factures… I també compondre “Estrellas del anonimato”. Per cert, el títol no és d’en Jorge, surgeix del comentari d’un vianant que es para a escoltar-lo.

EL TOBOGAN DEL CARRER

Anècdotes: el pare que li diu a la seva filla que amb els cèntims que recullen poden viure. O el senyor que li compra un CD per regalar-lo a la seva dona, i la dona li fa el mateix regal al seu marit.

Però tocar al carrer és dur, el sol, el fred… I la guàrdia urbana que requisa instruments, o els amplificadors…

COMBINAR CARRER AMB BARS I LOCALS

Toca al carrer entre setmana i ho comença a combinar tocant en un restaurant, El Setial, el cap de setmana… I a partir d’aquest moment començarà a tocar també en locals com el Pipiolo, Fizz, o el Mediterrani. Al Mediterrani coneix en Joan Tena que l’ajuda a gravar una maqueta amb temes propis, i el 30 de març de 2012 fa el seu primer concert, amb en Joan Tena com a guitarrista, un saxo i piano.

En aquesta fase també coneix a la Berta Alegre, que li fa de mànager, i que l’anima i l’ajuda a tirar endavant la seva carrera.

EL SALT A MADRID

Amb Barcelona mig conquistada també vol fer el salt a Madrid, bressol de cantautors que ell admira com Ismael Serrano, Pedro Guerra, Rosana, Jorge Drexel… L’objectiu és la sala Libertad 8 El febrer del 2013 se’n van cap a Madrid, ell, la Berta i sis amigues més, li porten la maqueta al responsable de Libertad 8, i se l’escolten.. I en surten amb data de concert el maig de 2013. El concert funciona de conya, i n’hi surt un altre a la sala Buho Real. Aquí contacta amb els productors argentins David Roma i Matias Sorokin (germà d’en Cotí), i arriben a l’acord d’enregistrar un EP a l’octubre que es dirà “Estrellas del anonimato”.

CONSOLIDACIÓ: TOCAR SOL

El febrer del 2014 torna a fer un segon concert a Libertad 8, i coneix en Dani Flaco, que l’aconsella tocar ell sol amb la guitarra (dóna més llibertat). I ara està experimentant aquesta nova fase, que té molta responsabilitat: aquí el públic paga per veure’l!!

DISCOGRAFIA: EP:

Estrellas del anonimato

 CONCERTS

 Participarà en la pròxima edició del Barnasants, el 28 de març de 2015. Mentrestant el podem trobar al barri Gòtic, al carrer del Bisbe, i a la plaça Sant IU.

Julia Otero aconsegueix els 50 mil seguidors a Facebook

Hi ha coses que em fan especialment feliç… Per exemple, la feina de dinamització social media que fem per al web www.somossom.com i el Facebook oficial de la Julia Otero que acaba de superar els 50 MIL seguidors i ha arribat aquest mes a una audiència de 19 MILIONS de persones.

FELICITATS JULIA, contents per la teva confiança i per poder compartir aquestes experiències que, sovint, ens desborden… d’emoció!

Tuit repiulat per Julia Otero @julia_otero

Julia Otero, amb el Premi Ondas 2013, arrassa a les xarxes socials.

Julia Otero ha estat premiada recentment amb el Premi ONDAS 2013 a la trajectòria més destacada. 
Cal destacar que la notícia es va saber el 30 d’octubre de 2013 i va tenir molta repercussió a les xarxes socials, sobretot a Facebook.
En aquesta xarxa social els posts (articles) publicats per Soroll de Fons, gestors del facebook de la periodista, van tenir molt de seguiment i en només 24 hores van ser vistos per més de 80.000 persones; així mateix durant aquestes hores es van aconseguir més de 300 nous seguidors a la pàgina.
La planificació estratègica en la gestió correcta dels continguts en les xarxes socials és un punt determinant per aconseguir la fidelització i augment de seguidors en les xarxes socials a partir de contingut de qualitat. 
A partir d’aquest criteri, el Facebook de la periodista Julia Otero, productora executiva de Somos.Som, supera ja els 24.000 seguidors quan encara no s’ha complert els 2 anys de la seva creació, essent una de les pàgines de periodistes més visitades i amb més seguidors i participació d’aquests amb comentaris i interacció diària. 
No perdre oportunitats a Internet 
Per a Soroll de Fons, especialistes en Comunicació Social Mèdia, posar en marxa les Xarxes Socials dels nostres clients és tot un repte… I planificar i orientar l’optimització dels beneficis que en poden treure les marques, ja siguin empreses o persones físiques, tota una vocació.

Genís Sinca col•laborador de TV3, RAC1 I LA XARXA

Soroll de Fons com a responsables de la gestió de la marca personal del periodista Genís Sinca, ens sentim molt satisfets de la tasca duta a terme i de l’acord de col.laboració del periodista amb els mitjans de comunicació TV3, RAC1 i LA XARXA
Aquesta temporada l’escriptor i periodista Genís Sinca, premi Josep Pla 2013, s’estrena com a col•laborador en els programes ELS MATINS, Tv3, presentat per Helena García Melero, i també en el VIA LLIURE, Rac1, de Marta Cailà. A més, continuarà participant a La Xarxa en el nou magazine MATINS EN XARXA, presentat per Marc Lobato i com a tertulià de NOTICIES EN XARXA de Joan Catà. 
VISIONS DE CATALUNYA és el nom de la col•laboració a Tv3 on Sinca explicarà les diverses i originals teories sobre Catalunya que han desenvolupat diversos catalans il•lustres al llarg del temps, des de Josep Trueta fins a Josep Pla, amb un llarg etcètera de grans figures i les teories més interessants i curioses mai vistes. L’espai s’estrena el proper dimarts 10 de setembre, a les 13h, en directe a Tv3. 
Pel que fa a Rac1, en l’espai HONORABLES, Sinca explicarà la vida, secrets i miracles de catalans remarcables que han destacat tant humana com professionalment i han fet avançar el país d’una manera o d’una altra, en el seu àmbit, sempre amb aportacions revolucionàries i exemplars. Hi haurà de tot i més: Fortuny, Gil-Vernet, Deulofeu, Cesc… L’espai s’estrenarà el diumenge 8 de setembre a les 11h. amb un personatge de traca: el lingüista factòtum del català modern, Pompeu Fabra. 
La secció GENIS DE CATALUNYA en els MATINS EN XARXA, conduit per Marc Lobato, serà cada dilluns a les 11h. Sinca hi explicarà els recorreguts biogràfics fascinants de personatge transcendentals en la història de Catalunya. També a La Xarxa, Sinca continuarà col•laborant periòdicament com a tertulià en el programa NOTÍCIES EN XARXA, dirigit per Joan Catà, que s’emet cada dia. Aquesta segona temporada l’estrena de Sinca serà el divendres 13 de setembre a les 22h.

Entrevista a JUAN BALAGUER, per FRANCESC BUXEDA I ALIU

Juan Balaguer: “La base de tot és saber comunicar”

Aquest perruquer de Llucena del Cid, a Castelló, va arribar a Barcelona als 14 anys. Amb una habilitat innata a les mans, de tarannà extravertit i excellent comunicador, l’oportunitat de treballar de perruquer el va anar seduint de mica en mica. El seu afany de millorar, conèixer i viatjar per saber què fa la competència l’ha convertit en un dels referents d’aquest sector malgrat la crisi. Gestiona tres perruqueries a Barcelona amb un equip d’una vintena de professionals. 
Quan et converteixes en perruquer? 
Quan vaig començar pensava que la perruqueria era una cosa de gent gran o de gent que pensava diferent que jo. Al primer saló que vaig treballar hi vaig trobar gent jove, amb molta alegria, que s’ho passaven molt bé. Els estranys eren una minoria i passaven desapercebuts. Allà veien les clientes com un global, la seva línia, sortien guapes. Hi vaig posar passió que és el que em faltava. Vaig pujar com l’escuma. 
Vas veure la perruqueria com un fet global… 
Vaig veure que podia ser el meu ofici, que m’agradava. Jo tinc facilitat amb les mans, arreglo tot el que cau en les mans i sobretot pentinats de tècnica. A base de repetir s’aprèn molt. 
Eres molt jove i vas anar a la mili. Quan tornes què passa? 
Vaig arribar a ser gerent de l’empresa del meu cosí, però la mili ho va estroncar tot. Quan vaig tornar tothom m’havia passat al davant. Me’n vaig anar a París tres mesos mendicant en totes les perruqueries a veure on en deixaven mirar, tocar, treballar, vaig tenir una part de sort… Després vaig anar a Itàlia on hi havia un dels meus referents, l’Aldo Coppola, i allà si que hi vaig entrar de ple. I quan vaig tornar em menjava el món. 
I què hi vas veure a fora, a l’estranger? 
Doncs que no ho feien tan diferent, el que passa és que s’havia de comunicar. I jo no comunicava només pentinava. Quan comunicava era per explicar acudits o coses intranscendents, no comunicava el que jo feia. 
Comunicar?  
Quan tu tens una clienta no pots fer-li el que vols, primer li has d’explicar… Els vint minuts que està amb tu si ets mut no te’ls aguantarà. Com a mínim li has de donar informació del que li estàs fent, del que vols fer, del que t’agradaria fer o del que et deixa fer. Quan es comunica els clients no són difícils. Quan no ho fas es poden donar casos com el de la persona se’n va plorant perquè no és el que volia. 
En quin grau es modelable la voluntat del client en relació a la intenció del perruquer? 
De client no n’hi ha cap que es resisteixi quan tu li dius que el deixaràs més guapo. El problema …. Segueix Llegint