Entrevista a JUAN BALAGUER, per FRANCESC BUXEDA I ALIU

Juan Balaguer: “La base de tot és saber comunicar”

Aquest perruquer de Llucena del Cid, a Castelló, va arribar a Barcelona als 14 anys. Amb una habilitat innata a les mans, de tarannà extravertit i excellent comunicador, l’oportunitat de treballar de perruquer el va anar seduint de mica en mica. El seu afany de millorar, conèixer i viatjar per saber què fa la competència l’ha convertit en un dels referents d’aquest sector malgrat la crisi. Gestiona tres perruqueries a Barcelona amb un equip d’una vintena de professionals. 
Quan et converteixes en perruquer? 
Quan vaig començar pensava que la perruqueria era una cosa de gent gran o de gent que pensava diferent que jo. Al primer saló que vaig treballar hi vaig trobar gent jove, amb molta alegria, que s’ho passaven molt bé. Els estranys eren una minoria i passaven desapercebuts. Allà veien les clientes com un global, la seva línia, sortien guapes. Hi vaig posar passió que és el que em faltava. Vaig pujar com l’escuma. 
Vas veure la perruqueria com un fet global… 
Vaig veure que podia ser el meu ofici, que m’agradava. Jo tinc facilitat amb les mans, arreglo tot el que cau en les mans i sobretot pentinats de tècnica. A base de repetir s’aprèn molt. 
Eres molt jove i vas anar a la mili. Quan tornes què passa? 
Vaig arribar a ser gerent de l’empresa del meu cosí, però la mili ho va estroncar tot. Quan vaig tornar tothom m’havia passat al davant. Me’n vaig anar a París tres mesos mendicant en totes les perruqueries a veure on en deixaven mirar, tocar, treballar, vaig tenir una part de sort… Després vaig anar a Itàlia on hi havia un dels meus referents, l’Aldo Coppola, i allà si que hi vaig entrar de ple. I quan vaig tornar em menjava el món. 
I què hi vas veure a fora, a l’estranger? 
Doncs que no ho feien tan diferent, el que passa és que s’havia de comunicar. I jo no comunicava només pentinava. Quan comunicava era per explicar acudits o coses intranscendents, no comunicava el que jo feia. 
Comunicar?  
Quan tu tens una clienta no pots fer-li el que vols, primer li has d’explicar… Els vint minuts que està amb tu si ets mut no te’ls aguantarà. Com a mínim li has de donar informació del que li estàs fent, del que vols fer, del que t’agradaria fer o del que et deixa fer. Quan es comunica els clients no són difícils. Quan no ho fas es poden donar casos com el de la persona se’n va plorant perquè no és el que volia. 
En quin grau es modelable la voluntat del client en relació a la intenció del perruquer? 
De client no n’hi ha cap que es resisteixi quan tu li dius que el deixaràs més guapo. El problema …. Segueix Llegint