COMUNICAR EN TEMPS DE CRISI

Autònoms i empreses, aprofiteu el canvi de paradigma!

Abans de res, m’agradaria clarificar que vull dir quan dic “crisi” i quan us proposo que ho “aprofiteu”…

Aquesta que patim ara no és una “crisi normal”, una “crisi econòmica”, una “crisi de valors” o una típica “crisi cíclica”. És més aviat una “crisi vital”, una “crisi de consciència”, una crisi de fi de cicle, de canvi de paradigma, una purga planetària -per dir-ho d’una manera grandiloqüent i pel·liculera-, l’evidència de la qual, vulguem o no, farà que res no torni a ser com era. Ara tocarà a-prendre consciència per anar creant entre tots una nova normalitat que no ens aboqui a una “crisi definitiva”.

Perquè el sotrac és tan devastador, ens supera tant, i hi ha tantes persones que ens han deixat i que ens deixaran, que per força hem viscut desfilant dies i setmanes de la incredulitat més infantil a la realitat més crua i dolorosa.

I ara, on som ara? Ara som aterrant en un moment de no res, llepant-nos les ferides, alguns desorientats o emprenyats, o les dues coses, fent inventari, en fase de resignació o d’acceptació. Però, cadascú al seu ritme, és també un bon moment per alçar el cap, mirar endavant i projectar-nos, havent llegit bé el que està passant i imaginant les oportunitats que tota crisi comporta.

Què hem de fer els autònoms i les empreses?

Des d’un punt de vista comunicatiu, ha estat interessant veure com des del primer dia de confinament fins passat gairebé una setmana, tot el món laboral s’ha quedat aturat, diria que gairebé congelat. De mica en mica, han anat apareixent a les plataformes socials de les empreses i entitats, referències a la problemàtica, totes similars -com si tothom s’espiés-, referides al manteniment dels serveis amb l’objectiu de tranquil·litzar els clients. La paraula teletreball apareix per primer cop massivament, com a solució, com a garantia de bon servei, de proximitat, d’atenció personalitzada, però amb missatges despersonalitzats. Fins que ha arribat al moment en què no hi ha hagut més remei que començar a explicar quin ha estat el recompte de tot allò que se’ns ha quedat pel camí i amb quins recursos comptem per encarar la nova situació per oferir un servei adaptat a la nova realitat.

I és en aquest moment quan la paraula “comunicar” adquireix tota la seva dimensió. Quan forçats per la situació hem començat a fer-ho orientant bé el missatge. I per un moment, fins i tot, ha passat a tenir més importància informar correctament que no pas produir… I m’explicaré!

Aquests dies de confinament assessoro els clients sobre com i què comunicar en un temps de crisi que ens ha superat a tots, jo inclòs. Ens queda ben clar que, primer de tot, no podem seguir comunicant com abans. I, en segon lloc, que per poder comunicar de nou, ens hem d’aturar un moment a pensar i, sobretot, a rebre ímputs externs.

És a dir, ens hem adonat que el sentit comú ens porta del màrqueting de continguts al màrqueting humà. Dit d’una manera més senzilla, hem passat de comunicar com a empreses a comunicar com a persones. Per això, la meva proposta ha estat una cosa tan senzilla com agafar el telèfon, trucar a clients, proveïdors, col·laboradors… i preguntar simplement “què tal, com esteu?”. La mateixa pregunta que li faria a un familiar o a un amic.

Saber quines són les necessitats de l’altre i posar-se a la seva disposició, és la base de la comunicació en temps de crisi. Tan obvi i tan potent.

I aquesta acció senzilla, ens dona moltes pistes de quina és l’orientació que haurà de prendre el nostre negoci en un moment en què, com deia abans, res tornarà a ser igual per a ningú i, com a conseqüència, per a les nostres empreses i llocs de treball.

Un dels exemples més evidents és que el teletreball ha entrat per la finestra de casa nostra com una bufetada d’aire fresc i s’ha hagut d’encaixar com a un mal menor. Ha calgut crear un espai i un temps específic on ubicar-lo tant físic com mental; ha calgut formació, eines i paciència per rendir en condicions; i han calgut estratègies per relacionar-nos laboralment i conciliar-nos amb la família.

I tot plegat, que en molts casos s’ha viscut com una tragèdia grega, és en si mateix part de la solució al ritme consumista desbocat que ens hem permès fins ara i a l’orientació que hem de prendre humanament i laboralment.

En més de 10 anys oferint serveis de comunicació, recordo només un moment similar d’obertura de mires i presa de consciència -que va del 2011 al 2014-, que és quan tothom entén que les plataformes socials són una eina útil per a promocionar el seu negoci. I que com explico sovint, som amos del nostre propi “grup de comunicació” i que estem en disposició de competir a tots els nivells, perquè la imaginació no entén d’impossibles…

Doncs ara, en només dues setmanes, tothom ha obert els ulls, ha pres consciència, ha comprovat que treballar des de casa pot ser igual de vàlid o millor que fer-ho des de la feina. Ho han entès els directius i els treballadors, ho ha entès els proveïdors i els col·laboradors i, sobretot, ho han entès els clients i els consumidors. Tothom ha ampliat el camp de visió.

I no és això un canvi de paradigma?

No creieu que és un bon moment per aturar-se, deixar de continuar funcionant com autòmats i començar a pensar en quines oportunitats personals i professionals ens prepara el futur immediat. Si res tornarà a la normalitat que coneixem, quin sentit té continuar fent el mateix?

De moment, només us proposo que alceu la vista, que mireu amb distància com de gran s’ha fet el nou terreny de joc, que imagineu quin pot ser el vostre nou rol, què penseu a què voleu jugar i que marqueu vosaltres les regles.