hugoendirecteRAC1.jpg

HUGO SOARES, LA VEU DOLÇA

L’entrevista a Clarence Bekker a Rac1 em va dur a descobrir Hugo Soares. En el concert solidari del Playing For Change Day de Barcelona, fa tres setmanes, va pujar a l’escenari la calidesa personificada i sudamericana barrejada amb la potència de qui se sap arreladament africà.
Vaig descobrir Hugo Soares, amb una vida tan impressionant, sense la qual, no es pot entendre la seva música nòmada, d’arreu, però tan propera.
Futbolista de professió, 11 anys de professional, i posteriorment, el 2007, músic autodidacte, capaç de mantenir converses en sis idiomes: català, castellà, portuguès, anglès, italià, grec i guaraní, la llengua pròpia del Paraguai.
Avui ha estat impressionant poder escoltar-lo en directe i explicar amb ell la seva història.

BIOGRAFIA HUGO SOARES
És molt important la biografia nòmada d’Hugo Soares per entendre les múltiples influències de la seva música. El més al·lucinant és que fins el 2007 no deixa de considera-se futbolista per passar a definir-se com a músic.
Hugo Soares neix a la capital de Luanda el 1974. La Colònia portuguesa que anomenen Angola. Amb un any d’edat, la seva família i ell marxen de la guerra i, via Portugal, emigren a Sud-amèrica. Van a Paraguai i s’estableixen 5 anys al Brasil.
Al cap d’aquest temps tornen a Luanda, que està en plena guerra d’emancipació de Portugal, perquè el seu pare volia que visquessin aquesta experiència.
En poc temps tornen a marxar. Tornen a Paraguay, passen per Brasil i s’estaran 12 anys a Argentina. En tot aquest temps, la família creix, i l’Hugo és 7è de 16 germans: 1 negre, 10 mulats i 5 blancs.
L’única referència que té l’Hugo en relació a la música és el comentari que fa als seus pares una senyora de Xile que els diu que el nen té dots musicals.
HUGO SOARES: FUTBOLISTA PROFESSIONAL
L’Hugo Soares comença la seva carrera com a futbolista professional als 19 anys al San José de Oruro a Bolívia (1a divisió, davanter centre).
Fins als 19 anys es va estar entrenant d’amagat dels seus pares. Recorda els entrenaments i les proves que feien als joves com una cosa meravellosa. A Bolívia li van fer fer una prova com a professional a 3.800 metres d’altitud. Treia sang pel nas!
A partir d’aquí comença una carrera d’11 anys com a futolista professional. Va passar per: Argentina, Veneçuela, Perú, Argentina… I salta a Europa on va fer una pretemporada a Bèlgica on coneix a Zifo… Després va a Grecia, Portugal… I salta al Sabadell.
Ens anem acostant a Barcelona… Del Sabadell passa a Jaén. I el 2003 arriba a Barcelona, on juga al Sants, Florida, Atlanta, Mont Blanc, Torredembarra i al Sant Llorenç Penedès.
Durant tots aquests viatges, la guitarra és el seu hooby.
HUGO SOARES: MÚSIC
El 2007, l’Hugo deixa el futbol, i es comença a dedicar seriosament a la música. A Barcelona coneix molts músics, entre ells en Clarence Bekker, que es converteix en el seu mestre. Comencen a tocar plegats, fins que un dia en Clarence, que no tenia ganes de fer un concert, li diu que hi vagi ell sol.
Entra a formar part del projecte PLAYING FOR CHANGE. I enregistren, juntament amb en Clarence, la cançó PEMBA LAKA.
Amb tota l’experiència acumulada i tots els ímputs que ha rebut en la seva vida que l’acaben animant a fer-se músic, compon una de les seves 40 cançons: DICEN
HUGO SOARES: EL MÚSIC DELS 5 PERSONATGES
Amb tota aquesta experiència vital acumulada, l’Hugo té quatre personatges musicals molt definits i tots autodidactes: director de Gospel: a Sta. Mitjancera i Sant Isidor; toca Zambo, música de ball, cançó cubana; toca a Bodes, repertori en funció del país d’origen dels convidats; Hugo Soares, 40 cançons pròpies; i el músic de carrer.
HUGO SOARES: MÚSIC DE CARRER
És impressionant veure’l improvisar una cançó com en Wicked Game amb un músic africà com Ely Niang…

Continuarem donant-vos notícies de l’Hugo.


Imatges de l’Hugo Soares i de la seva actuació a RAC1:
 

Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.

NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1

Dissabte 10, a les 13:30h, entrevistaré Hugo Soares, la Veu Dolça, a la secció Música de Fons al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó. 
Una vida impressionant: nascut a Angola, criat a Sud-amèrica, 16 germans, futbolista professional i el 2007, canvi radical, músic de carrer, de bodes, professor de Gospel… i sense cap formació! Ànima lliure i amb un do per la música.
Si el voleu escoltar, divendres 10, a les 21:30h, actua a la sala BARTS Club de Barcelona. 

ARTICLE: Dels Altres Catalans als Altres Candels

Article de Francesc Buxeda, periodista i assessor en comunicació, publicat originalment el 27/09/2014 a la revista Tornaveu.
A principis de setembre, la Setmana del Llibre en Català va acollir una taula rodona titulada Els altres Candels, on es van escoltar les veus d’alguns dels autors que han escrit sobre la vida i l’obra de Paco Candel. L’acte es va convertir en un sentit homenatge literari a través de la constatació que l’obra candeliana ha creat escola i s’ha fet digne d’estudi.

Enguany, en plena commemoració del 50è aniversari de la publicació d’Els altres catalans, també farà set anys que Candel ens va deixar, a finals de novembre. De ben segur que no s’hauria imaginat mai el reconeixement i repercussió institucional i social de la seva persona i obra, i molt menys l’existència de mitja dotzena de publicacions biogràfiques, acadèmiques i literàries de diferents autors, dins i fora del nostre país.

L’acte de La Setmana del Llibre en Català va servir per fer un repàs d’aquestes obres, com per exemple, la reeditada Els altres catalans en versió no censurada, que inclou alguns dels informes dels censors. Publicada per Edicions 62, la seva editora, Pilar Bertran, va llegir-ne alguns passatges on es conclou, sorprenentment, que l’obra magna de Candel publicada el 64, no representava un perill pel règim franquista.

Un fet que no va sorprendre el biògraf de Candel. L’autor de La providència es diu Paco (Editorial La Magrana), Genís Sinca, va explicar convençut que l’escriptor burlava la censura gràcies al seu estil literari, retratant la vida dels seus veïns sense que les autoritats percebessin que donava veu als sense veu. Els qui coneixien Candel, alguns d’ells presents a l’acte, com el Pare Manel, Julio Baños, Ferran Soriano o Ginés Olmos, van fer un gest en senyal d’aprovació.

L’empremta d’un literat

Manuel Veiga, actor i director de teatre, va reivindicar la figura del Candel literat per sobre de la figura social. Veiga, que no va conèixer personalment l’escriptor, va recórrer a la lectura de la pràctica totalitat de l’obra candeliana -prop d’una seixantena de títols- per escriure Els altres Candels, publicada per Pagès Editors, amb l’objectiu de ser teatralitzada. Veiga en va llegir un fragment.

Però no tot s’acaba aquí, Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, va acabar de repassar el llistat dels títols que parlen de l’escriptor. Per exemple, el d’Esther Pardo, Els carrers de Paco Candel (Rúbrica Editorial), una perspectiva del temps d’allà on Barcelona canviava el seu nom, escrit per una autora del barri de la Marina molt vinculada a la família Candel.

Un barri que, recorregut per l’escriptor homenatjat, ha donat peu a la publicació de Candel i Barcelona. La ciutat dels altres catalans 1985-1964, un recull de reportatges publicats durant el procés de gestació d’Els altres catalans. Editat pel consistori barceloní, va comptar amb la coordinació editorial del periodista Eugeni Madueño i la feina de selecció i edició de Néstor Bogajo.

I, per últim, Baltà va constatar la internacionalització de l’obra de Candel, amb les obres de dos estudiosos francesos. D’una banda, Michael Landron, professor de la Université d’Angers, autor de la tesi doctoral Mémoire individuelle et mémoire collective de la transition démocratique à travers de l’oeuvre de Francisco Candel (Université de Nantes, 2010). I, Bernard Vauleón, lingüista i escriptor, autor de la tesi doctoral Recherche linguistique et création romanesque chez Francisco Candel (Université d’Haute-Bretagne, 1978).

Font: http://www.fundaciocandel.org/html/ct/activ_03_noticia.asp?id=159

LA MÚSICA DE CLARENCE BAKKER, L’HOME SOUL

Aquí teniu els dos temes que Clarence Bekker va interpretar a la secció Música De Fons, al programa Via Lliure, i la posterior visita a les instal·lacions de RAC1.
La primera de les cançons és un clàssic, Stand Bay Me, que va llançar a la fama el projecte solidari Playing For Change, del qual ell en forma part i és una de les figures solistes principals.
Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.

El segon tema és propi, Mr. Morality, on destaca la seva faceta com a compositor.

Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.

La visita a RAC1, juntament amb François Viguie, coordinador de programes a Àfrica a la Fundació Playing For Change, la fan acompanyats de la productora Míriam Ballber, passant per la redacció de programes i d’informatius de RAC1, i gaudint de les vistes de la planta 15, com nens petits.
Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.

CLARENCE BEKKER, l’home Soul

De vegades passen coses a la vida, petites si tu vols, però que fan sentir-te feliç. I, això mateix, és el que ha passat a l’estudi de Rac1, al Via Lliure, amb en Xavi Bundó, en l’estrena de la secció que presento, Música de fons.

I tot, perquè ens ha visitat una persona amb un ampli somriure i uns ulls de nen petit i entremaliat, que es diu Clarence Bekker Milton…
Un nen amb un talent tan impressionant com la seva veu, única, i la seva història personal.

Escolta el podcast de la secció MÚSICA DE FONS íntegre:

  • La veu del projecte Playing Fon Change
Una de les veus més importants del projecte PLAYING FOR CHANGE és en Clarence. Ell s’hi incorpora el 2006. Dos anys més tard surt vídeo del 2008 Stand by me. Més de 66 milions de visites al YouTube. Playing For Change: uneix una comunitat global a través del poder de la música per influir en el canvi social positiu.

  • Biografia d’en Clarence: un abans i un després

En Clarence Bekker Milton va néixer l’11 d’abril de 1969 a la República del Surinam, Amèrica del sud -a ser una Regió autònoma del Regnedels Països Baixos a partir del 1954 fins que va obtenir la independència el 1975-. I als sis anys se’n va anar amb la família als Països 
De ben petit ja demostra un talent innat per la música i una veu que és un do. Comença a tocar amb grups. El 1990 deixa The Swinging Soul Machine per centrar-se en la seva carrera en solitari. I neix en CB Milton:

El 1993 el primer senzill Send Me An Angel entra a les llistes del Benelux i després es fa coneguda a nivell internacional. Va ser un èxit immediat
El 96 surt el seu segon álbum The Way to Wonderland, que no va funcionar tan bé. Continua treballant, apareixent a la televisió Holandesa, fent concerts…
Però el 2001 hi ha un fet determinant que és la mort de la seva mare. Això fa que cancel·li molts concerts i decideix prendre’s un any sabàtic. I marxa a viatjar pel món.
Torna a Holanda. Comença una època complicada de la seva vida. Sobreviu com pot. Comença a cantar als carrers amb la seva guitarra.

  • I arriba a Barcelona
Veu potent, sense amplificació, al Portal de l’Àngel.
I, a partir d’aquí, viu les mil i una experiències que pot viure un músic de carrer. Coses extraordinàries com col·laboració espontània d’en Clarence amb un grup de músics de carrer que toquen al costat del Museu d’Història de Catalunya. Són els Made in Barcelona:
El 2009 surt el primer àlbum de Playing For Change. Gran èxit… Puja directament al número dos en el Billboard 200 de EEUU.
Comença una gira mundial d’èxit amb en Clarence al capdavant de la banda Playing For Change: el grup comença a tenir molts seguidors al Canadà, Estats Units i Europa. Fins i tot comparteixen escenari amb Bono i Ziggi Marley, entre altres. 
Aquest és un concert en directe en un auditori de Louisiana:
Però tampoc no perden l’esència i continuen tocant al carrer:
Dues grans companyies discogràfiques americanes com Stax Alma i la Motown, s’interessen per en Clarence. Hi farà moltes col·laboracions, però al final se centra en el projecte de Playing for Change.

  • Playing For Change Day a Barcelona
Concert de Clarence Bekker & Friends PFC

    

– Dissabte 20 de setembre, 21:30h.– Sala BARS Club, Avd. Paral·lel 62. Barcelona. Amb Orbe Ortiz en el baix i Jeffe Otto a la bateria.– Donatius a la Playing For Change Fundation per desenvolupar escoles de música i programes educatius pel món: http://playingforchangeday.org/

    Dissabte 13, 12h: MÚSICA DE FONS, Via Lliure a Rac1.

    Francesc Buxeda Aliu i Xavi  Bundó al Via Lliure.

    Molt content de dir-vos que aquest dissabte a les 12 hores començo la primera de les col·laboracions quinzenals al programa Via Lliure de RAC 1 presentat per en Xavi Bundó.

    A MÚSICA DE FONS portarem músics de carrer, els escoltarem tocar en directe, i coneixerem les seves sorprenents històries.

    Començarem amb una veu impressionant que podeu trobar amb la seva guitarra pels carrers de Barcelona i que és l’ànima del projecte Playing For Change Foundation.

    Dinamització llibres ed. Columna per Sant Jordi

    Us presento els cinc fillets que els de Premsa Columna m’han deixat en adopció compartida i que ajudaré a fer créixer i conèixer fins Sant Jordi.

    Encantat i agraït de treballar amb un equip tan professional: BertaBruna, Sílvia Rodríguez, Xavier Gafarot… I moltes gràcies per la confiança als pares, els autors!… Patrícia Gabancho, Xusa Serra, Jordi Mercader, Iolanda Batallé i Nadia Ghulam.

    Tour Virtual de Google: el teu negoci a tot el món.

    Francesc Buxeda i Aliu, del departament de comunicació d’ aureacolor, parla de Google Business Photos, al programa Generació Digital de Catalunya Ràdio. Francesc ens explica els avantatges d’aquest nou servei de Google que permet utilitzar la tecnologia Street View per generar recorreguts virtuals a l’interior dels negocis.

    Més informació:
    Francesc Buxeda i Aliu | Departament de comunicació 
    francesc@aureacolor.com | www.aureacolor.com
    Tel. 93 328 55 25 – 667 61 86 56

    Julia Otero aconsegueix els 50 mil seguidors a Facebook

    Hi ha coses que em fan especialment feliç… Per exemple, la feina de dinamització social media que fem per al web www.somossom.com i el Facebook oficial de la Julia Otero que acaba de superar els 50 MIL seguidors i ha arribat aquest mes a una audiència de 19 MILIONS de persones.

    FELICITATS JULIA, contents per la teva confiança i per poder compartir aquestes experiències que, sovint, ens desborden… d’emoció!

    Tuit repiulat per Julia Otero @julia_otero

    Francesc Buxeda a Generació Digital Dissabte 14 desembre 16h.

    Francesc Buxeda, dircom de Soroll de Fons, un cop més a la tertúlia del programa Generació Digital de Catalunya Ràdio comentant el projecte Google Tour Virtual. No t’ho perdis!!


    “Generació digital” és originalment un programa de ràdio setmanal dedicat a la cultura i l’entreteniment digital des del 2003.

    Pots seguir el programa en directe per aquí: Generació Digital – Catalunya Ràdio