ESCOLTA EL PODCAST ÍNTEGRE DE L’ENTREVISTA I ACTUACIONS.
Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.
Jorge Tylki neix el 1979 a Veneçuela, Caracas, en una família on l’únic contacte amb la música li ve per part materna, la seva àvia, que té 98 anys, canta òpera i és poeta; una tia pianista; i la seva mare toca la guitarra, imitant al corrent de les noies universitàries, tipus Mercedes Sousa.
 |
| Francesc Buxeda amb Jorge Tylki i en Xavi Bundó – Rac1 |
L’oïda musical li ve d’aquesta part… Però ben petit en Jorge descobreix la seva gran passió que és escriure i es dedicava a regalar escrit als seus pares. Estudia un any d’enginyeria, un any d’administració d’empreses, i es treu el títol de publicitari.
La mort del seu pare el 2001, d’origen polonès, el marca d’una manera definitiva: un home molt correcte, amb molts valors, que per fer sempre el que toca, acaba per tenir un infart.
Aquest mateix any a Caracas comença a treballar de promotor en un restaurant on toca un grup instrumental, violinista i guitarra… I en Jorge els proposa cantar en el grup fent versions de Sílvio Rodríguez, Fito Paez i boleros.
Com que veu que això li agrada, parla amb el seu professor de guitarra, Roberto Girón, instrument que va començar a estudiar a nivell bàsic als 17 anys, i aquest li presenta uns quants músics, entre ells Nene Quintero, una institució de la percussió, i comença a cantar els seus temes.
https://www.youtube.com/watch?v=uBzjO0EpIoE&list=PL9A681FB990198F65
Aquest és en Jorge amb els músics Andrés Briceño, Roberto Girón –professor de guitarra- y Álex Rodríguez, en una presentació en un bar de Caracas. Això és l’any 2004
En Jorge vol canviar de vida, però és un noi tímid, li costa això dels escenaris, i es troba amb un altre problema: l’entorn impedeix la voluntat de canvi!
POLÒNIA ENTRA A LA COMUNITAT EUROPEA
El 2003 és un any molt important per en Jorge. Polònia entra a la comunitat europea. Com que el seu pare era polonès, es nacionalitzen polonesos, i el 2005 marxen de Caracas com a veneçolans i aterren a Barcelona com a polonesos!!!
Per en Jorge Barcelona és l’oportunitat de començar de zero, deixar enrere la seva professió de publicista (entre altres coses perquè no troba feina) i es posa a vendre assegurances dos mesos per 600€.
I com a músic se’n adona que necessita construir la seva història, viure experiència, passar-ho malament i guanyar calés… Se n’informa al Convent de Sant Agustí de com pot tocar al metro i fa les primeres audicions, que supera tranquil•lament.
Al metro coneix l’Orlando, a qui anomena en la cançó que ens ha tocat en directe…
https://www.youtube.com/watch?v=COfAW5Pi14U
L’Orlando l’aconsella que deixi el metro i es passi al carrer, que es guanyarà millor la vida. El carrer li permet pagar el lloguer i les factures… I també compondre “Estrellas del anonimato”. Per cert, el títol no és d’en Jorge, surgeix del comentari d’un vianant que es para a escoltar-lo.
EL TOBOGAN DEL CARRER
Anècdotes: el pare que li diu a la seva filla que amb els cèntims que recullen poden viure. O el senyor que li compra un CD per regalar-lo a la seva dona, i la dona li fa el mateix regal al seu marit.
Però tocar al carrer és dur, el sol, el fred… I la guàrdia urbana que requisa instruments, o els amplificadors…
COMBINAR CARRER AMB BARS I LOCALS
Toca al carrer entre setmana i ho comença a combinar tocant en un restaurant, El Setial, el cap de setmana… I a partir d’aquest moment començarà a tocar també en locals com el Pipiolo, Fizz, o el Mediterrani. Al Mediterrani coneix en Joan Tena que l’ajuda a gravar una maqueta amb temes propis, i el 30 de març de 2012 fa el seu primer concert, amb en Joan Tena com a guitarrista, un saxo i piano.
En aquesta fase també coneix a la Berta Alegre, que li fa de mànager, i que l’anima i l’ajuda a tirar endavant la seva carrera.
EL SALT A MADRID
Amb Barcelona mig conquistada també vol fer el salt a Madrid, bressol de cantautors que ell admira com Ismael Serrano, Pedro Guerra, Rosana, Jorge Drexel… L’objectiu és la sala Libertad 8 El febrer del 2013 se’n van cap a Madrid, ell, la Berta i sis amigues més, li porten la maqueta al responsable de Libertad 8, i se l’escolten.. I en surten amb data de concert el maig de 2013. El concert funciona de conya, i n’hi surt un altre a la sala Buho Real. Aquí contacta amb els productors argentins David Roma i Matias Sorokin (germà d’en Cotí), i arriben a l’acord d’enregistrar un EP a l’octubre que es dirà “Estrellas del anonimato”.
CONSOLIDACIÓ: TOCAR SOL
El febrer del 2014 torna a fer un segon concert a Libertad 8, i coneix en Dani Flaco, que l’aconsella tocar ell sol amb la guitarra (dóna més llibertat). I ara està experimentant aquesta nova fase, que té molta responsabilitat: aquí el públic paga per veure’l!!
DISCOGRAFIA: EP:
Estrellas del anonimato
CONCERTS
Participarà en la pròxima edició del Barnasants, el 28 de març de 2015. Mentrestant el podem trobar al barri Gòtic, al carrer del Bisbe, i a la plaça Sant IU.
NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1: Maria Puertas, la noia Tuba.
NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1: Marcelo Ponce, músic i productor musical.
JORGE TYLKI, L’ESTRELLA ANÒNIMA. RAC 1 Música de Fons, per Francesc Buxeda.
ESCOLTA EL PODCAST ÍNTEGRE DE L’ENTREVISTA I ACTUACIONS.
Jorge Tylki neix el 1979 a Veneçuela, Caracas, en una família on l’únic contacte amb la música li ve per part materna, la seva àvia, que té 98 anys, canta òpera i és poeta; una tia pianista; i la seva mare toca la guitarra, imitant al corrent de les noies universitàries, tipus Mercedes Sousa.
L’oïda musical li ve d’aquesta part… Però ben petit en Jorge descobreix la seva gran passió que és escriure i es dedicava a regalar escrit als seus pares. Estudia un any d’enginyeria, un any d’administració d’empreses, i es treu el títol de publicitari.
La mort del seu pare el 2001, d’origen polonès, el marca d’una manera definitiva: un home molt correcte, amb molts valors, que per fer sempre el que toca, acaba per tenir un infart.
Aquest mateix any a Caracas comença a treballar de promotor en un restaurant on toca un grup instrumental, violinista i guitarra… I en Jorge els proposa cantar en el grup fent versions de Sílvio Rodríguez, Fito Paez i boleros.
Com que veu que això li agrada, parla amb el seu professor de guitarra, Roberto Girón, instrument que va començar a estudiar a nivell bàsic als 17 anys, i aquest li presenta uns quants músics, entre ells Nene Quintero, una institució de la percussió, i comença a cantar els seus temes.
https://www.youtube.com/watch?v=uBzjO0EpIoE&list=PL9A681FB990198F65
Aquest és en Jorge amb els músics Andrés Briceño, Roberto Girón –professor de guitarra- y Álex Rodríguez, en una presentació en un bar de Caracas. Això és l’any 2004
En Jorge vol canviar de vida, però és un noi tímid, li costa això dels escenaris, i es troba amb un altre problema: l’entorn impedeix la voluntat de canvi!
POLÒNIA ENTRA A LA COMUNITAT EUROPEA
El 2003 és un any molt important per en Jorge. Polònia entra a la comunitat europea. Com que el seu pare era polonès, es nacionalitzen polonesos, i el 2005 marxen de Caracas com a veneçolans i aterren a Barcelona com a polonesos!!!
Per en Jorge Barcelona és l’oportunitat de començar de zero, deixar enrere la seva professió de publicista (entre altres coses perquè no troba feina) i es posa a vendre assegurances dos mesos per 600€.
I com a músic se’n adona que necessita construir la seva història, viure experiència, passar-ho malament i guanyar calés… Se n’informa al Convent de Sant Agustí de com pot tocar al metro i fa les primeres audicions, que supera tranquil•lament.
Al metro coneix l’Orlando, a qui anomena en la cançó que ens ha tocat en directe…
https://www.youtube.com/watch?v=COfAW5Pi14U
L’Orlando l’aconsella que deixi el metro i es passi al carrer, que es guanyarà millor la vida. El carrer li permet pagar el lloguer i les factures… I també compondre “Estrellas del anonimato”. Per cert, el títol no és d’en Jorge, surgeix del comentari d’un vianant que es para a escoltar-lo.
EL TOBOGAN DEL CARRER
Anècdotes: el pare que li diu a la seva filla que amb els cèntims que recullen poden viure. O el senyor que li compra un CD per regalar-lo a la seva dona, i la dona li fa el mateix regal al seu marit.
Però tocar al carrer és dur, el sol, el fred… I la guàrdia urbana que requisa instruments, o els amplificadors…
COMBINAR CARRER AMB BARS I LOCALS
Toca al carrer entre setmana i ho comença a combinar tocant en un restaurant, El Setial, el cap de setmana… I a partir d’aquest moment començarà a tocar també en locals com el Pipiolo, Fizz, o el Mediterrani. Al Mediterrani coneix en Joan Tena que l’ajuda a gravar una maqueta amb temes propis, i el 30 de març de 2012 fa el seu primer concert, amb en Joan Tena com a guitarrista, un saxo i piano.
En aquesta fase també coneix a la Berta Alegre, que li fa de mànager, i que l’anima i l’ajuda a tirar endavant la seva carrera.
EL SALT A MADRID
Amb Barcelona mig conquistada també vol fer el salt a Madrid, bressol de cantautors que ell admira com Ismael Serrano, Pedro Guerra, Rosana, Jorge Drexel… L’objectiu és la sala Libertad 8 El febrer del 2013 se’n van cap a Madrid, ell, la Berta i sis amigues més, li porten la maqueta al responsable de Libertad 8, i se l’escolten.. I en surten amb data de concert el maig de 2013. El concert funciona de conya, i n’hi surt un altre a la sala Buho Real. Aquí contacta amb els productors argentins David Roma i Matias Sorokin (germà d’en Cotí), i arriben a l’acord d’enregistrar un EP a l’octubre que es dirà “Estrellas del anonimato”.
CONSOLIDACIÓ: TOCAR SOL
El febrer del 2014 torna a fer un segon concert a Libertad 8, i coneix en Dani Flaco, que l’aconsella tocar ell sol amb la guitarra (dóna més llibertat). I ara està experimentant aquesta nova fase, que té molta responsabilitat: aquí el públic paga per veure’l!!
DISCOGRAFIA: EP:
Estrellas del anonimato
CONCERTS
Participarà en la pròxima edició del Barnasants, el 28 de març de 2015. Mentrestant el podem trobar al barri Gòtic, al carrer del Bisbe, i a la plaça Sant IU.
NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1: Jorge Tylki, músic i estrella anònima.
En Jorge, publicista veneçolà aterrat a Barcelona el 2005, decideix trencar amb el passat laboral i afrontar la seva vocació fent carrera com a músic al carrer. L’experiència acumulada li ha valgut per compondre una magnífica cançó que parla dels artistes que es guanyen la vida al carrer “Estrellas del anonimato”.
I de mica en mica, gràcies a amics com la Berta o en Joan Tena, gent que ha conegut tocant a places o bars, s’ha deixat endur per les seves lletres musicades, i comença a ser un conegut artista anònim.
Si voleu conèixer tota la seva història, no us perdeu la secció d’aquest dissabte!
YERKO FUENZALIDA LORCA, EL MÚSIC INTUÏTIU
VÍDEO DEL PROGRAMA
PODCAST DEL PROGRAMA
BIOGRAFIA YERKO
Neix el 1983 a Xile, Coquimbo. Ve amb 5 anys a Terrassa, amb els seus pares i tres germans. Ara són 4 perquè acaba de néixer el més petit. El seu pare treballava a les mines d’or de Los Andes com a “Ingeniero en previsión de riesgo y mediombiente”.
Els seus pares també són músics, aficionats, d’estil folklòric, i feien concerts amateurs.
https://www.youtube.com/watch?v=BpFhNZt8Jhk
En Yerko acompanya al seu pare Efraín Fuenzalida interpretant “Canción con todos” en un concert solidari pels damnificats del terratrèmol de Xile del 2.010. Van morir més de 500 persones.
El sEu primer contacte amb la música és amb els seus pares, en dues fases: ensenyen a cantar als seus fills, a acompanyar-los. I la mare els ensenya a tocar la guitarra. No hi ha solfeig, tot és tradició folklòrica.
En l’actualitat tots els músics clàssics flipen amb en Yerko perquè compon els seus temes de memòria. Amb 10 anys en Yerko es decanta per la percussió i comença a estudiar-la. Però passen els anys i té molt clar que no ha trobat el seu instrument.
DESCOBRIMENT DE LA KORA
El 2008 un amic percussionista li passa un CD on hi ha una Kora, on els intèrprets són TOUMANI DIABATÉ i BALLAKE SISSOKO. I escolta per primer cop la cançó “Jarabi”.
https://www.youtube.com/watch?v=H30CmBizvXg
Quan escolta aquesta música sap que la Kora és l’instrument de la seva vida… Perquè és un instrument complet: dóna rítmica i harmonia.
Busca informació i professors de Kora i no troba res… I decideix viatjar a Malí a buscar en TOUMANI DIABATÉ, que no sap si és viu o mort.
ABANS I DESPRÉS
Agafa els trastos, un llibre per aprendre francés, es gasta els estalvis i se’n va cap a Bamako… Aterra i li diu al taxista, estic buscant en DIABATÉ.
Troben l’escola del mestre de Kora, el rep un noi i li diu vinc a aprendre a tocar la Kora i necessito un lloc on menjar i dormir. I allà veu la seva primera Kora de veritat, acabada de fer que s’està assecant al sol
Li diuen que s’esperi que en DIABATÉ el vol conèixer a la nit perquè el mestre descansa de dia. Finalment coneix el mestre, li explica que ve de Catalunya, connecten de seguida i DIABATÉ li proposa iniciar-se amb la Kora a través d’un RITUAL, aquell mateix dia! (oferir uns fruits blancs i vermells i diners).
En el mateix moment coneix en DJELIBA BABA, que és un afroamericà que viu a Califòrnia, un estudiós de la Kora. L’home s’emociona amb la història d’en Yerko perquè no es pot creure que hagi vingut des de Catalunya a aprendre un instrument que desconeix completament.
DJELIBA BABA li explica que és l’instrument escull a la persona. I a través d’aquest personatge en Yerko comença a entendre que la Kora no és instrument musical, sinó un instrument per explicar històries, per transmetre la cultura mandinga.
En la cultura mandinga hi ha diferents funcions, i els DJELI són els guardians de la història, els que expliquen contes i narren poemes… Són els mestres de la paraula. En Yerko comença a entendre l’abast real de la Kora.
Comença a aprendre a tocar la Kora, primer escoltant i després repetint. Li posen un alumne que l’ensenyi una hora al dia. De seguida se n’adonen que apren molt ràpid i li posen tres classes al dia: matí, migdia i nit.
EL BLANC QUE APRÈN MÉS RÀPID QUE ELS NEGRES
En DJELIBA BABA se l’endú a un altre mestre perquè li ensenyi Kora original, cançons tradicionals: MAMADÚ KOUYATÉ, músic de l’orquestra nacional de Mali. El fa tocar hores i hores.
A la casa de KOUYATÉ s’acosten tot ple de curiosos per veure tocar a un blanc la Kora… Fins que un dia un alumne del mestre li pregunta com és possible que un blanc aprengui a tocar més ràpid que els negres… KOUYATÉ respon que LES PERSONES DE COR NET NO TENEN DIFICULTATS D’APRENDRE LA KORA.
https://www.youtube.com/watch?v=TKbCGRxXK6w
VIATGE A CALIFÒRNIA Amb tot plegat passa un mes a Malí i després se’n va a California a casa d’en DJELIBA BABA i s’hi està un mes més. A canvi de fer classes ell l’hi fa d’assistents als concerts ajudant-lo a traslladar instruments, canviar cordes, afinar…
Amb tot plegat ja té la base per poder aprendre sol la Kora. Torna a Catalunya, i s’ha gastat tots els estalvis.
Coneix en SAM SUSO, músic de Kora, amb qui toca al per primer cop al carrer… I viu d’això i dels concerts que li proposen a l’estranger.
DISCOGRAFIA:
Actualment es guanya la vida tocant al carrer i té 2 CD propis “21 cuerdas” i “Sankofa”; aquest nadal sortirà el tercer “Siembra”, concert per escoltar en família; i està enregistrant un nou CD que sortirà l’abril del 2015, que es diu “Arcaron”, que serà una trilogia que explica una història ambientada en un món medieval i fantàstic.
NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1: Yerko Fuenzalida Lorca
TROFFA HAMRA, LA VEU TERAPÈUTICA
Escolta l’entrevista i l’actuació musical en directe:
Neix a Zabbar, a l’est de Malta, el gener del 80. Té una família dedicada a la música: pare bateria, avi saxo i clarinet, germà músic i la seva mare, que no es músic, canta tot el dia.
Ella per no ser menys, també comença amb la música a 5 anys amb la guitarra clàssica. Toca també el piano, el clarinet i el saxo.
Però viure de la música és molt complicat. Ella a Malta fa de fisioterapeuta i en el seu temps lliure tocaba el saxo amb diferents grups: bodes, col•laboracions, també en un grup de jazz funk…
https://soundcloud.com/ruth-abela/do-re-mi-funk
És una funcionària del ram de la sanitat que també es dedica a la música.
MALTA ES FA PETITA
El juny de 2010, Malta se li fa petita. Tothom es coneix. Tots els músics es coneixen. Arribats a un punt ja no es pot evolucionar.
Busca una raó per venir. A Malta demana una beca Leonardo Davinci i va trobar una plaça per fer pràctiques a l’Institut Guttmann a Badalona. Finalment un frau a Malta fa que no li concedeixin la beca i va venir amb els seus diners.
UNA FUNCIONARIA D’EXCEDÈNCIA A BARCELONA
Demana 6 mesos d’excedència i se’n ve a fer dos mesos de pràctiques a la Guttmann. I la resta per viatjar.
A BCN se sent molt acollida, de seguida fa amics, coneix músics i comença a tocar el saxo en un grup…
Al cap de tres mesos ja sap que no vol tornar a Malta. El seu pare li diu si s’ha tornat boja, que com pensa deixar la feina fixa que tenia a l’Hospital General de Malta.
Mentre espera que li convalidin el títol de fisioterapeuta, a la Guttmann li diuen que pot fer un màster de musicoteràpia. Decideix que si, el paga i es poleix tots els estalvis.
SUPERVIVÈNCIA = tocar al carrer
No pot treballar de físio perquè encara no té convalidat el títol. Altres feines és impossible perquè estem en plena crisi. I decideix fer una cosa que pensava que no hauria de fer mai: tocar al carrer. Per primer cop, decideix començar a utilitzar la música per viure.
TRANSFORMACIÓ / DESCOBRIMENT: Deixa el saxo, agafa la guitarra i es posa a cantar!!!!
Es posa en contacte amb l’Amuc BCN, Associació de Músics de carrer, fa una audició i l’accepten. És a dir, canta a partir de tocar al metro!
Descobreix que li agrada tocar més al carrer que als escenaris. Canta les lletres que ella escrivia a Malta i que mai havia musicat. I a la gent li agrada!!!
Decideix formar el grup Troffa Hamra y los Mechones.
http://youtu.be/WlaZHWpRgbY
MUSICOTERÀPIA
Del 2011 al 2013 va fent el màster de musicoteràpia i toca al carrer, en bars…
Un cop acaba el màster i ja té el títol de fisioterapeuta homologat, s’especialitza amb musicoteràpia neurològica. De fet, combina 7/8 pacients amb amb tocar al carrer.
D’aquesta barreja tan maca de música i teràpia, en surt una història preciosa…
https://www.youtube.com/watch?v=u_5osdxJiYw
Una amiga del màster va fer una pràctica amb nens que consistia a fer una cançó amb un element comú en què tots hi estiguessin d’acord: els macarrons. La Ruth la va convertir en cançó, la primera que canta en català.
DISCOGRAFIA: 2013
– I hate you for that (amb cançons escrites a Malta) 2014
– Todo es más bonito (cançons escrites a Barcelona) 2014
– Tuba Hamra, versions de swing.
NOVA COL.LABORACIÓ AL VIA LLIURE de RAC1 amb TROFFA HAMRA
Dissabte 8, a les 12:30h, entrevistaré Ruth Abela, ànima de Troffa Hamra y los Mechones, la Veu Terapèutica, a la secció Música De Fons al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó.
HUGO SOARES, LA VEU DOLÇA
Continuarem donant-vos notícies de l’Hugo.
Imatges de l’Hugo Soares i de la seva actuació a RAC1:
NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1