NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1: Jorge Tylki, músic i estrella anònima.

Dissabte 6, a les 12:30h, entrevistaré Jorge Tylki, músic i estrella anònima, a la secció ‪Música De Fons‬ al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó.

En Jorge, publicista veneçolà aterrat a Barcelona el 2005, decideix trencar amb el passat laboral i afrontar la seva vocació fent carrera com a músic al carrer. L’experiència acumulada li ha valgut per compondre una magnífica cançó que parla dels artistes que es guanyen la vida al carrer “Estrellas del anonimato”.

I de mica en mica, gràcies a amics com la Berta o en Joan Tena, gent que ha conegut tocant a places o bars, s’ha deixat endur per les seves lletres musicades, i comença a ser un conegut artista anònim.

Si voleu conèixer tota la seva història, no us perdeu la secció d’aquest dissabte!

YERKO FUENZALIDA LORCA, EL MÚSIC INTUÏTIU

VÍDEO DEL PROGRAMA

PODCAST DEL PROGRAMA


BIOGRAFIA YERKO

Neix el 1983 a Xile, Coquimbo. Ve amb 5 anys a Terrassa, amb els seus pares i tres germans. Ara són 4 perquè acaba de néixer el més petit. El seu pare treballava a les mines d’or de Los Andes com a “Ingeniero en previsión de riesgo y mediombiente”.

Els seus pares també són músics, aficionats, d’estil folklòric, i feien concerts amateurs.

https://www.youtube.com/watch?v=BpFhNZt8Jhk

En Yerko acompanya al seu pare Efraín Fuenzalida interpretant “Canción con todos” en un concert solidari pels damnificats del terratrèmol de Xile del 2.010. Van morir més de 500 persones.

El sEu primer contacte amb la música és amb els seus pares, en dues fases: ensenyen a cantar als seus fills, a acompanyar-los. I la mare els ensenya a tocar la guitarra. No hi ha solfeig, tot és tradició folklòrica.

En l’actualitat tots els músics clàssics flipen amb en Yerko perquè compon els seus temes de memòria. Amb 10 anys en Yerko es decanta per la percussió i comença a estudiar-la. Però passen els anys i té molt clar que no ha trobat el seu instrument.

DESCOBRIMENT DE LA KORA

El 2008 un amic percussionista li passa un CD on hi ha una Kora, on els intèrprets són TOUMANI DIABATÉ i BALLAKE SISSOKO. I escolta per primer cop la cançó “Jarabi”.

https://www.youtube.com/watch?v=H30CmBizvXg

Quan escolta aquesta música sap que la Kora és l’instrument de la seva vida… Perquè és un instrument complet: dóna rítmica i harmonia.

Busca informació i professors de Kora i no troba res… I decideix viatjar a Malí a buscar en TOUMANI DIABATÉ, que no sap si és viu o mort.

ABANS I DESPRÉS

Agafa els trastos, un llibre per aprendre francés, es gasta els estalvis i se’n va cap a Bamako… Aterra i li diu al taxista, estic buscant en DIABATÉ.

Troben l’escola del mestre de Kora, el rep un noi i li diu vinc a aprendre a tocar la Kora i necessito un lloc on menjar i dormir. I allà veu la seva primera Kora de veritat, acabada de fer que s’està assecant al sol

Li diuen que s’esperi que en DIABATÉ el vol conèixer a la nit perquè el mestre descansa de dia. Finalment coneix el mestre, li explica que ve de Catalunya, connecten de seguida i DIABATÉ li proposa iniciar-se amb la Kora a través d’un RITUAL, aquell mateix dia! (oferir uns fruits blancs i vermells i diners).

En el mateix moment coneix en DJELIBA BABA, que és un afroamericà que viu a Califòrnia, un estudiós de la Kora. L’home s’emociona amb la història d’en Yerko perquè no es pot creure que hagi vingut des de Catalunya a aprendre un instrument que desconeix completament.

DJELIBA BABA li explica que és l’instrument escull a la persona. I a través d’aquest personatge en Yerko comença a entendre que la Kora no és instrument musical, sinó un instrument per explicar històries, per transmetre la cultura mandinga.

En la cultura mandinga hi ha diferents funcions, i els DJELI són els guardians de la història, els que expliquen contes i narren poemes… Són els mestres de la paraula. En Yerko comença a entendre l’abast real de la Kora.

Comença a aprendre a tocar la Kora, primer escoltant i després repetint. Li posen un alumne que l’ensenyi una hora al dia. De seguida se n’adonen que apren molt ràpid i li posen tres classes al dia: matí, migdia i nit.

EL BLANC QUE APRÈN MÉS RÀPID QUE ELS NEGRES

En DJELIBA BABA se l’endú a un altre mestre perquè li ensenyi Kora original, cançons tradicionals: MAMADÚ KOUYATÉ, músic de l’orquestra nacional de Mali. El fa tocar hores i hores.

A la casa de KOUYATÉ s’acosten tot ple de curiosos per veure tocar a un blanc la Kora… Fins que un dia un alumne del mestre li pregunta com és possible que un blanc aprengui a tocar més ràpid que els negres… KOUYATÉ respon que LES PERSONES DE COR NET NO TENEN DIFICULTATS D’APRENDRE LA KORA.

https://www.youtube.com/watch?v=TKbCGRxXK6w

VIATGE A CALIFÒRNIA Amb tot plegat passa un mes a Malí i després se’n va a California a casa d’en DJELIBA BABA i s’hi està un mes més. A canvi de fer classes ell l’hi fa d’assistents als concerts ajudant-lo a traslladar instruments, canviar cordes, afinar…

Amb tot plegat ja té la base per poder aprendre sol la Kora. Torna a Catalunya, i s’ha gastat tots els estalvis.

Coneix en SAM SUSO, músic de Kora, amb qui toca al per primer cop al carrer… I viu d’això i dels concerts que li proposen a l’estranger.

DISCOGRAFIA:

Actualment es guanya la vida tocant al carrer i té 2 CD propis “21 cuerdas” i “Sankofa”; aquest nadal sortirà el tercer “Siembra”, concert per escoltar en família; i està enregistrant un nou CD que sortirà l’abril del 2015, que es diu “Arcaron”, que serà una trilogia que explica una història ambientada en un món medieval i fantàstic.

NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1: Yerko Fuenzalida Lorca

Dissabte 22, a les 12:30h, entrevistaré Yerko Fuenzalida Lorca music mestre de Kora, el músic intuïtiu, a la secció Música De Fons al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó. 
En Yerko és un europeu que toca un instrument africà, o un blanc amb ànima de negre, amb una història maravellosa, gairebé màgica, que ho deixa tot per anar-se’n a Mali a buscar un mestre, que no sap si existeix, per aprendre Kora. En aquesta aventura viurà el ritual d’iniciació i es convertirà en un alumne més dels grans TUMANI DIABATÉ, Djeliba Baba the Storyteller i MAMADÚ KUYATÉ.
Actualment es guanya la vida tocant al carrer i té 2 CD propis “21 cuerdas” i “Sankofa”; aquest nadal sortirà el tercer “Siembra”, concert per escoltar en família; i està enregistrant un nou CD que sortirà l’abril del 2015, que es diu “Arcaron”, que serà una trilogia que explica una història ambientada en un món medieval i fantàstic. 

TROFFA HAMRA, LA VEU TERAPÈUTICA

Escolta l’entrevista i l’actuació musical en directe: BIOGRAFIA RUTH ABELA

Neix a Zabbar, a l’est de Malta, el gener del 80. Té una família dedicada a la música: pare bateria, avi saxo i clarinet, germà músic i la seva mare, que no es músic, canta tot el dia.

Ella per no ser menys, també comença amb la música a 5 anys amb la guitarra clàssica. Toca també el piano, el clarinet i el saxo.

Però viure de la música és molt complicat. Ella a Malta fa de fisioterapeuta i en el seu temps lliure tocaba el saxo amb diferents grups: bodes, col•laboracions, també en un grup de jazz funk…

https://soundcloud.com/ruth-abela/do-re-mi-funk

És una funcionària del ram de la sanitat que també es dedica a la música.

MALTA ES FA PETITA

El juny de 2010, Malta se li fa petita. Tothom es coneix. Tots els músics es coneixen. Arribats a un punt ja no es pot evolucionar.

Busca una raó per venir. A Malta demana una beca Leonardo Davinci i va trobar una plaça per fer pràctiques a l’Institut Guttmann a Badalona. Finalment un frau a Malta fa que no li concedeixin la beca i va venir amb els seus diners.

UNA FUNCIONARIA D’EXCEDÈNCIA A BARCELONA

Demana 6 mesos d’excedència i se’n ve a fer dos mesos de pràctiques a la Guttmann. I la resta per viatjar.

A BCN se sent molt acollida, de seguida fa amics, coneix músics i comença a tocar el saxo en un grup…

Al cap de tres mesos ja sap que no vol tornar a Malta. El seu pare li diu si s’ha tornat boja, que com pensa deixar la feina fixa que tenia a l’Hospital General de Malta.

Mentre espera que li convalidin el títol de fisioterapeuta, a la Guttmann li diuen que pot fer un màster de musicoteràpia. Decideix que si, el paga i es poleix tots els estalvis.

SUPERVIVÈNCIA = tocar al carrer

No pot treballar de físio perquè encara no té convalidat el títol. Altres feines és impossible perquè estem en plena crisi. I decideix fer una cosa que pensava que no hauria de fer mai: tocar al carrer. Per primer cop, decideix començar a utilitzar la música per viure.

TRANSFORMACIÓ / DESCOBRIMENT: Deixa el saxo, agafa la guitarra i es posa a cantar!!!!

Es posa en contacte amb l’Amuc BCN, Associació de Músics de carrer, fa una audició i l’accepten. És a dir, canta a partir de tocar al metro!

Descobreix que li agrada tocar més al carrer que als escenaris. Canta les lletres que ella escrivia a Malta i que mai havia musicat. I a la gent li agrada!!!

Decideix formar el grup Troffa Hamra y los Mechones.

http://youtu.be/WlaZHWpRgbY

MUSICOTERÀPIA

Del 2011 al 2013 va fent el màster de musicoteràpia i toca al carrer, en bars…

Un cop acaba el màster i ja té el títol de fisioterapeuta homologat, s’especialitza amb musicoteràpia neurològica. De fet, combina 7/8 pacients amb amb tocar al carrer.

D’aquesta barreja tan maca de música i teràpia, en surt una història preciosa…

https://www.youtube.com/watch?v=u_5osdxJiYw

Una amiga del màster va fer una pràctica amb nens que consistia a fer una cançó amb un element comú en què tots hi estiguessin d’acord: els macarrons. La Ruth la va convertir en cançó, la primera que canta en català.

DISCOGRAFIA: 2013
– I hate you for that (amb cançons escrites a Malta) 2014
– Todo es más bonito (cançons escrites a Barcelona) 2014
– Tuba Hamra, versions de swing.

NOVA COL.LABORACIÓ AL VIA LLIURE de RAC1 amb TROFFA HAMRA

Francesc Buxeda Aliu – Música de Fons – Rac1

Dissabte 8, a les 12:30h, entrevistaré ‪Ruth Abela‬, ànima de Troffa Hamra y los Mechones, la Veu Terapèutica, a la secció ‪Música De Fons‬ al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó. 

La Ruth és de Malta, i va deixar una vida de còmode funcionariat, per venir a Barcelona. Músic de naixement i terapeuta de professió, a casa nostra utilitza per primer cop la seva intel·ligència musical per sobreviure cantant al carrer, tot i que ella era saxofonista…

Per si fos poc, el més emocionant és quan combina música i teràpia. Si voleu saber com s’acaba aquesta història tan especial, escolteu la secció!!
hugoendirecteRAC1.jpg

HUGO SOARES, LA VEU DOLÇA

L’entrevista a Clarence Bekker a Rac1 em va dur a descobrir Hugo Soares. En el concert solidari del Playing For Change Day de Barcelona, fa tres setmanes, va pujar a l’escenari la calidesa personificada i sudamericana barrejada amb la potència de qui se sap arreladament africà.
Vaig descobrir Hugo Soares, amb una vida tan impressionant, sense la qual, no es pot entendre la seva música nòmada, d’arreu, però tan propera.
Futbolista de professió, 11 anys de professional, i posteriorment, el 2007, músic autodidacte, capaç de mantenir converses en sis idiomes: català, castellà, portuguès, anglès, italià, grec i guaraní, la llengua pròpia del Paraguai.
Avui ha estat impressionant poder escoltar-lo en directe i explicar amb ell la seva història.

BIOGRAFIA HUGO SOARES
És molt important la biografia nòmada d’Hugo Soares per entendre les múltiples influències de la seva música. El més al·lucinant és que fins el 2007 no deixa de considera-se futbolista per passar a definir-se com a músic.
Hugo Soares neix a la capital de Luanda el 1974. La Colònia portuguesa que anomenen Angola. Amb un any d’edat, la seva família i ell marxen de la guerra i, via Portugal, emigren a Sud-amèrica. Van a Paraguai i s’estableixen 5 anys al Brasil.
Al cap d’aquest temps tornen a Luanda, que està en plena guerra d’emancipació de Portugal, perquè el seu pare volia que visquessin aquesta experiència.
En poc temps tornen a marxar. Tornen a Paraguay, passen per Brasil i s’estaran 12 anys a Argentina. En tot aquest temps, la família creix, i l’Hugo és 7è de 16 germans: 1 negre, 10 mulats i 5 blancs.
L’única referència que té l’Hugo en relació a la música és el comentari que fa als seus pares una senyora de Xile que els diu que el nen té dots musicals.
HUGO SOARES: FUTBOLISTA PROFESSIONAL
L’Hugo Soares comença la seva carrera com a futbolista professional als 19 anys al San José de Oruro a Bolívia (1a divisió, davanter centre).
Fins als 19 anys es va estar entrenant d’amagat dels seus pares. Recorda els entrenaments i les proves que feien als joves com una cosa meravellosa. A Bolívia li van fer fer una prova com a professional a 3.800 metres d’altitud. Treia sang pel nas!
A partir d’aquí comença una carrera d’11 anys com a futolista professional. Va passar per: Argentina, Veneçuela, Perú, Argentina… I salta a Europa on va fer una pretemporada a Bèlgica on coneix a Zifo… Després va a Grecia, Portugal… I salta al Sabadell.
Ens anem acostant a Barcelona… Del Sabadell passa a Jaén. I el 2003 arriba a Barcelona, on juga al Sants, Florida, Atlanta, Mont Blanc, Torredembarra i al Sant Llorenç Penedès.
Durant tots aquests viatges, la guitarra és el seu hooby.
HUGO SOARES: MÚSIC
El 2007, l’Hugo deixa el futbol, i es comença a dedicar seriosament a la música. A Barcelona coneix molts músics, entre ells en Clarence Bekker, que es converteix en el seu mestre. Comencen a tocar plegats, fins que un dia en Clarence, que no tenia ganes de fer un concert, li diu que hi vagi ell sol.
Entra a formar part del projecte PLAYING FOR CHANGE. I enregistren, juntament amb en Clarence, la cançó PEMBA LAKA.
Amb tota l’experiència acumulada i tots els ímputs que ha rebut en la seva vida que l’acaben animant a fer-se músic, compon una de les seves 40 cançons: DICEN
HUGO SOARES: EL MÚSIC DELS 5 PERSONATGES
Amb tota aquesta experiència vital acumulada, l’Hugo té quatre personatges musicals molt definits i tots autodidactes: director de Gospel: a Sta. Mitjancera i Sant Isidor; toca Zambo, música de ball, cançó cubana; toca a Bodes, repertori en funció del país d’origen dels convidats; Hugo Soares, 40 cançons pròpies; i el músic de carrer.
HUGO SOARES: MÚSIC DE CARRER
És impressionant veure’l improvisar una cançó com en Wicked Game amb un músic africà com Ely Niang…

Continuarem donant-vos notícies de l’Hugo.


Imatges de l’Hugo Soares i de la seva actuació a RAC1:
 

NOVA COL·LABORACIÓ A MÚSICA DE FONS AL VIA LLIURE DE RAC 1

Dissabte 10, a les 13:30h, entrevistaré Hugo Soares, la Veu Dolça, a la secció Música de Fons al programa Via Lliure de RAC 1 amb en Xavi Bundó. 
Una vida impressionant: nascut a Angola, criat a Sud-amèrica, 16 germans, futbolista professional i el 2007, canvi radical, músic de carrer, de bodes, professor de Gospel… i sense cap formació! Ànima lliure i amb un do per la música.
Si el voleu escoltar, divendres 10, a les 21:30h, actua a la sala BARTS Club de Barcelona. 

ARTICLE: Dels Altres Catalans als Altres Candels

Article de Francesc Buxeda, periodista i assessor en comunicació, publicat originalment el 27/09/2014 a la revista Tornaveu.
A principis de setembre, la Setmana del Llibre en Català va acollir una taula rodona titulada Els altres Candels, on es van escoltar les veus d’alguns dels autors que han escrit sobre la vida i l’obra de Paco Candel. L’acte es va convertir en un sentit homenatge literari a través de la constatació que l’obra candeliana ha creat escola i s’ha fet digne d’estudi.

Enguany, en plena commemoració del 50è aniversari de la publicació d’Els altres catalans, també farà set anys que Candel ens va deixar, a finals de novembre. De ben segur que no s’hauria imaginat mai el reconeixement i repercussió institucional i social de la seva persona i obra, i molt menys l’existència de mitja dotzena de publicacions biogràfiques, acadèmiques i literàries de diferents autors, dins i fora del nostre país.

L’acte de La Setmana del Llibre en Català va servir per fer un repàs d’aquestes obres, com per exemple, la reeditada Els altres catalans en versió no censurada, que inclou alguns dels informes dels censors. Publicada per Edicions 62, la seva editora, Pilar Bertran, va llegir-ne alguns passatges on es conclou, sorprenentment, que l’obra magna de Candel publicada el 64, no representava un perill pel règim franquista.

Un fet que no va sorprendre el biògraf de Candel. L’autor de La providència es diu Paco (Editorial La Magrana), Genís Sinca, va explicar convençut que l’escriptor burlava la censura gràcies al seu estil literari, retratant la vida dels seus veïns sense que les autoritats percebessin que donava veu als sense veu. Els qui coneixien Candel, alguns d’ells presents a l’acte, com el Pare Manel, Julio Baños, Ferran Soriano o Ginés Olmos, van fer un gest en senyal d’aprovació.

L’empremta d’un literat

Manuel Veiga, actor i director de teatre, va reivindicar la figura del Candel literat per sobre de la figura social. Veiga, que no va conèixer personalment l’escriptor, va recórrer a la lectura de la pràctica totalitat de l’obra candeliana -prop d’una seixantena de títols- per escriure Els altres Candels, publicada per Pagès Editors, amb l’objectiu de ser teatralitzada. Veiga en va llegir un fragment.

Però no tot s’acaba aquí, Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, va acabar de repassar el llistat dels títols que parlen de l’escriptor. Per exemple, el d’Esther Pardo, Els carrers de Paco Candel (Rúbrica Editorial), una perspectiva del temps d’allà on Barcelona canviava el seu nom, escrit per una autora del barri de la Marina molt vinculada a la família Candel.

Un barri que, recorregut per l’escriptor homenatjat, ha donat peu a la publicació de Candel i Barcelona. La ciutat dels altres catalans 1985-1964, un recull de reportatges publicats durant el procés de gestació d’Els altres catalans. Editat pel consistori barceloní, va comptar amb la coordinació editorial del periodista Eugeni Madueño i la feina de selecció i edició de Néstor Bogajo.

I, per últim, Baltà va constatar la internacionalització de l’obra de Candel, amb les obres de dos estudiosos francesos. D’una banda, Michael Landron, professor de la Université d’Angers, autor de la tesi doctoral Mémoire individuelle et mémoire collective de la transition démocratique à travers de l’oeuvre de Francisco Candel (Université de Nantes, 2010). I, Bernard Vauleón, lingüista i escriptor, autor de la tesi doctoral Recherche linguistique et création romanesque chez Francisco Candel (Université d’Haute-Bretagne, 1978).

Font: http://www.fundaciocandel.org/html/ct/activ_03_noticia.asp?id=159

LA MÚSICA DE CLARENCE BAKKER, L’HOME SOUL

Aquí teniu els dos temes que Clarence Bekker va interpretar a la secció Música De Fons, al programa Via Lliure, i la posterior visita a les instal·lacions de RAC1.
La primera de les cançons és un clàssic, Stand Bay Me, que va llançar a la fama el projecte solidari Playing For Change, del qual ell en forma part i és una de les figures solistes principals.

El segon tema és propi, Mr. Morality, on destaca la seva faceta com a compositor.

La visita a RAC1, juntament amb François Viguie, coordinador de programes a Àfrica a la Fundació Playing For Change, la fan acompanyats de la productora Míriam Ballber, passant per la redacció de programes i d’informatius de RAC1, i gaudint de les vistes de la planta 15, com nens petits.

CLARENCE BEKKER, l’home Soul

De vegades passen coses a la vida, petites si tu vols, però que fan sentir-te feliç. I, això mateix, és el que ha passat a l’estudi de Rac1, al Via Lliure, amb en Xavi Bundó, en l’estrena de la secció que presento, Música de fons.

I tot, perquè ens ha visitat una persona amb un ampli somriure i uns ulls de nen petit i entremaliat, que es diu Clarence Bekker Milton…
Un nen amb un talent tan impressionant com la seva veu, única, i la seva història personal.

Escolta el podcast de la secció MÚSICA DE FONS íntegre:

  • La veu del projecte Playing Fon Change
Una de les veus més importants del projecte PLAYING FOR CHANGE és en Clarence. Ell s’hi incorpora el 2006. Dos anys més tard surt vídeo del 2008 Stand by me. Més de 66 milions de visites al YouTube. Playing For Change: uneix una comunitat global a través del poder de la música per influir en el canvi social positiu.

  • Biografia d’en Clarence: un abans i un després

En Clarence Bekker Milton va néixer l’11 d’abril de 1969 a la República del Surinam, Amèrica del sud -a ser una Regió autònoma del Regnedels Països Baixos a partir del 1954 fins que va obtenir la independència el 1975-. I als sis anys se’n va anar amb la família als Països 
De ben petit ja demostra un talent innat per la música i una veu que és un do. Comença a tocar amb grups. El 1990 deixa The Swinging Soul Machine per centrar-se en la seva carrera en solitari. I neix en CB Milton:

El 1993 el primer senzill Send Me An Angel entra a les llistes del Benelux i després es fa coneguda a nivell internacional. Va ser un èxit immediat
El 96 surt el seu segon álbum The Way to Wonderland, que no va funcionar tan bé. Continua treballant, apareixent a la televisió Holandesa, fent concerts…
Però el 2001 hi ha un fet determinant que és la mort de la seva mare. Això fa que cancel·li molts concerts i decideix prendre’s un any sabàtic. I marxa a viatjar pel món.
Torna a Holanda. Comença una època complicada de la seva vida. Sobreviu com pot. Comença a cantar als carrers amb la seva guitarra.

  • I arriba a Barcelona
Veu potent, sense amplificació, al Portal de l’Àngel.
I, a partir d’aquí, viu les mil i una experiències que pot viure un músic de carrer. Coses extraordinàries com col·laboració espontània d’en Clarence amb un grup de músics de carrer que toquen al costat del Museu d’Història de Catalunya. Són els Made in Barcelona:
El 2009 surt el primer àlbum de Playing For Change. Gran èxit… Puja directament al número dos en el Billboard 200 de EEUU.
Comença una gira mundial d’èxit amb en Clarence al capdavant de la banda Playing For Change: el grup comença a tenir molts seguidors al Canadà, Estats Units i Europa. Fins i tot comparteixen escenari amb Bono i Ziggi Marley, entre altres. 
Aquest és un concert en directe en un auditori de Louisiana:
Però tampoc no perden l’esència i continuen tocant al carrer:
Dues grans companyies discogràfiques americanes com Stax Alma i la Motown, s’interessen per en Clarence. Hi farà moltes col·laboracions, però al final se centra en el projecte de Playing for Change.

  • Playing For Change Day a Barcelona
Concert de Clarence Bekker & Friends PFC

    

– Dissabte 20 de setembre, 21:30h.– Sala BARS Club, Avd. Paral·lel 62. Barcelona. Amb Orbe Ortiz en el baix i Jeffe Otto a la bateria.– Donatius a la Playing For Change Fundation per desenvolupar escoles de música i programes educatius pel món: http://playingforchangeday.org/