Oportunitats 2.0

L’experiència de donar una classe com a professor convidat, en un entorn acadèmic d’alumnes joves i formats en comunicació, em genera sempre sensacions ambivalents, d’excitació i de respecte. Donant per fet que l’auditori reaccionarà positivament i interactuarà davant de continguts pràctics reals i d’explicacions mesuradament entretingudes, un dels al·licients és aprendre dels meus interlocutors.

L’excitació, filla del repte, es manifesta en el mateix moment de la proposta dels responsables i s’allarga fins al moment del contacte directe amb els assistents. Intento defugir de prejudicis, fer un ràpid sondeig al alumnes buscant afinitats amb el tema a exposar i fer més útils el meus coneixements. Comunicar, és primer escoltar, bàsic també a l’online, per després poder fer-se entendre.

Tots els alumes, en edat de tenir feina, tenen vinculació amb alguna xarxa social, la majoria a nivell d’usuari per distreure’s i/o mantindre el contacte amb el país d’origen. Només dos, d’una quinzena, comparteixen un bloc i fan, sense ser-ne prou conscients, una bàsica dinamització. Pel que fa a l’ús de les xarxes, en general són reservats en allò que publiquen i els importa la repercussió que pugui tenir fins al punt de mostrar-se crítics contra el sistema, no interactuar i simplement seguir, observar… xafardejar. Generar consciència al respecte de la potencialitat de l’eina a nivell professional i dels canvi d’actitud que això representa, és una de les principals motivacions d’acceptar aquestes xerrades. La segona, i no menys important, és explicar que dins la xarxa, malgrat que com a fora tothom és condicionat per reclams de tota mena, tenim l’oportunitat de ser escoltats i fer-nos valer, de ser Davids davant de Goliats.

El respecte, cosí germà de la prevenció, em fa mantenir prou alerta davant d’intervencions que demanen el millor d’un mateix… Per exemple, haver de respondre com diferenciar la pròpia identitat personal de la professional a la xarxa; de si s’ha de triar; o si mantenir les dues té més avantatges o més inconvenients. És en aquests moments quan cal tirar d’experiències i confessar que jo he decidit fer una tria. Em poso d’exemple: conversió d’incrèdul usuari a fervent creient des que li vaig trobar el sentit pràctic de convertir-ho en una professió.

I, al final, mitja hora més tard d’allò acordat, m’acomiado amb la sensació que hi haguéssim pogut estar una estoneta més comentant el potencial de la xarxa, els canvis que això provoca a l’hora de relacionar-se laboralment, els nínxols de mercat o les eines que fan més fàcil la vida a un Community Manager.

Surto satisfet perquè crec que han entès que, sigui quina sigui l’opció laboral que els esperi, hauran de ser competents en gestió i difusió de continguts 2.0 i en tots els àmbits de la Comunicació Social Media, perquè com més aviat s’hi posin més aviat apareixeran les oportunitats.